La història real de Sharona (una dependenta d’una botiga de roba) i Doug Fieger, guitarrista

de The Knack, és la que va inspirar l’èxit pel qual, amb els anys serien coneguts 'My

Sharona'.

El famós riff de guitarra d’aquesta cançó va sorgir molt abans que sorgís la idea de

compondre-la; de fet, va sorgir abans de formar el grup The Knack.Va ser idea de Berton

Averre, qui acabaria sent el guitarrista d’aquesta formació que el primer que va fer amb ell

va ser guarda-se’l per més endavant per si algun dia li arribava la oportunitat de fer-lo servir

en alguna composició. La oportunitat es va donar un cop formada la banda, quan Averre va

mostrar-li el seu riff a Doug Fieger, cantant de The Knack, però Fieger tampoc va saber com

aprofitar aquella línia electritzant de guitarra.

Està clar que aquell riff havia de triomfar un dia o altre, i l’espurna que va desencadenar tot

el procés compositiu i creatiu d’aquesta cançó va ser (com tantes altres vegades) una noia;

concretament una dependenta d’una botiga de roba de Los Angeles de nom Sharona

Alperin i que va capgirar el món de Doug Fieger des del primer moment que la va veure: va

ser “amor a primera vista”. I fou aquest enamorament el que va despertar en el vocalista la

seva ànima creativa animant-lo a escriure compulsivament en un breu espai de temps. Per

desgràcia d’ell hi havia un parell d’inconvenients, el primer era la diferència d’edat (ell era 9

anys més gran que ella) i el segon i més important és que tant ell com ella ja tenien parella

en aquell moment. El primer problema era més delicat, el segon es va solucionar

rapidament quan Fieger va trencar amb la seva xicota per centrar-se en aconseguir la

dependenta que el feia anar de corcoll. Només va trigar dos mesos des d’aquell primer

contacte visual en declarar-li els seus sentiments amb la següent frase: 'Estic enamorat de

tu, ets la meva ànima bessona, ets la meva altra meitat, algun dia estarem junts'. En un

primer moment ella va fer cas omís d’aquella declaració que a més a més venia d’un

desconegut.

Doug no aconseguia treure’s del cap aquella noia en part, a causa d’un extrany constructe

mental que havia desenvolupat la seva ment i que havia acabat per relacionar la noia dels

seus somnis amb aquell riff de guitarra que temps enrere li havia mostrat el seu company de

grup Berton Averre. Quan pensava en ella li venia al cap aquella línia de guitarra. Com que

aconseguir a Sharona no depenia sols d’ell mateix va aprofitar per, com a mínim,

aconseguir fer quelcom útil amb aquells acords de guitarra; el moment havia arribat. Fou

així com Fieger i Averre es van ajuntar i entre els dos van construir l'estructura i la melodia

d'aquesta cançó que només li va costar a Doug quinze minuts escriure-la. Malgrat que ell

tenia 25 anys en aquell moment, quan la va escriure ho va fer des del punt de vista d’un

adolescent de 14.

Cal dir que a Berton Averre no li va fer gens de gràcia que es titulés ‘My Sharona’, i li va

costrar prou a Doug Fieger de convencer-lo. Per descomptat, la Sharona real, la noia que

havia inspirat aquesta melodia encara no sabia que el músic havia compost una cançó amb

el seu nom. No va ser fins que un bon dia, durant un descans per dinar a la botiga de roba,

va anar aveure'ls assajar i li van interpretar en primícia. No sabem si va ser per la cançó o

perquè, però al cap d’un any i després de deixar el seu xicot, Sharona Alperin va cedir i li va

donar una oportunitat a Doug Fieger.

La cançó 'My Sharona' es va incloure en l’àlbum de debut de The Knack, produït per Mike

Chapman, "Get The Knack" de 1979 i va servir com a primer senzill per a la banda.

Curiosament, Alperin no només inspiraria la cançó, sinó que també apareixeria a la portada

del disc sostenint l'àlbum del grup. Arran de la cançó i de la portada, la moça va acabar per

convertir-se en una celebritat per tothom qui entrava a la botiga i la reconeixia. I no només

això, sinó que la samarreta sense sostenidor que vestia a la portada va acabar creant

tendència entre els seguidors de la banda. I quan ella els preguntava de què anaven vestits,

ells li responien 'De Sharona'.

La història de Doug i Sharona va durar quatre anys, però la cançó de The Knack s’ha

convertit en atemporal.