La beatlemania va servir com a trampolí per a altres bandes que els observaven, els estudiaven i intentaven destil•lar la fórmula de l’èxit del quartet de Liverpool. Aquest va ser el modus operandi dels sis rèptils nord-americans anomenats The Turtles, a qui ningú havia vist venir. Sigilosos i silenciosos, els sis rèptils van arribar, van observar i van conquerir les llistes d’èxits amb un tema de tarannà psicodèlic anomenat “Happy Together”

The Turtles era una banda nord-americana de Los Ángeles liderada pels vocalistes Howard Kaylan i Mark Volman. Se’ls considera com a precursors del que amb el temps s’anomenaria “bublegum pop” o “pop xicletós”, una manera d’etiquetar les bandes que feien cançons alegres i ensucrades. Aquest gènere musical de caràcter melòdic i ritme animat, es va comercialitzar amb l’objectiu d’atraure els preadolescents i adolescents de finals dels 60 i principis dels 70.

També considerats com a grup de folk psicodèlic, els Turtles van fer miques els pronòstics l’any 1967, quan es van col•locar en el número u de la llista Billboard Hot 100, passant per davant de ni menys que als eterns consentits de Liverpool. La pista amb la que van aconseguir tal fita es titulava "Happy Together", una cançó signada originalment per Garry Bonner i Alan Gordon, antics membres de The Magicians que l'havien ofert a una dotzena de grups dels Estats Units sense èxit.

La mala ratxa d’aquest duet va acabar quan els compositors van contactar amb The Turtles. Els havien fet arribar una demo de qualitat molt pobre, motiu pel qual havia estat menyspreada pels antics candidats. Era una maqueta terrible, amb un noi cantant en falset marcant el ritme colpejant-se les cuixes i amb una guitarra coma a únic acompanyament. Els Turtles però, ia diferència de les altres bandes que havien rebutjat aquesta cançó, van saber-hi veure alguna cosa màgica i especial en ella.

Gary Bonner i Alan Gordon van volar a Los Angeles i es van reunir amb el sextet en un hotel de Beverly Hills. Van treure la seva guitarra i, com van poder, van intentar amb molt poca fortuna defensar la seva creació. Malgrat que els Turtles van haver de dissimular la seva decepció davant aquella interpretació tan pobra de “Happy Together” es van proposar d’accepatar-la amb la condició que la utilitzarien en els seus directe enlloc d’anar directament cap a un estudi com hauria estat lo habitual per aquell moment.

The Turtles van treballar aquell primer esboç de la cançó amb el seu baixista Chip Douglas; que va ser qui va fer els arranjaments vocals entre d’altres. Després de vuit mesos de millores i allisats, va arribar el moment de gravar-la. La bona feina feta als estudis i la reenginyeria d’aquesta peça va propiciar el desplaçament immediat de "Penny Lane", de The Beatles, del lloc d'honor a les llistes d’èxits. Es va anotar la data exacta de l’enderrocament per no oblidar-la mai: El 25 de març de de 1967, el dia en que “Happy Together” dels Turltes van desbancar els Beatles del número 1 de les llistes.

El regnat de "Happy Together" va durar tres setmanes fins que va ser substituït per Frank Sinatra i la seva "Somethin' Stupid". Somrients i traient pit d’aquella victòria, les tortugues van rondar pel món amb la closca més ample i massissa que mai, amb la seva cançó convertida en un dels himnes per excel•lència dels anys 60.

Segons una llistat donada a conèixer per la Broadcast Music, Inc. el 1999, va ocupar el lloc 44 entre les cançons més interpretades als Estats Units en el segle passat, amb un estimat de cinc milions de repeticions a la ràdio.

Poc abans de fundar The Turtles i de donar la campanada amb aquest hit, Mark Volman i Howard Kaylan es guanyaven la vida com a simples músics de suport de Sonny and Cher, The Coasters i The Righteous Brothers, i invertien les seves estones lliures fent sonar qualsevol cosa mitjanament decent amb els seus saxofons. Però com deia la cançó “junts i feliços” van arribar a una de les fites més difícils d’aquell moment: desbancar els Beatles.