Si hi ha una cançó que pot acompanyar "Wonderwall", d'Oasis i "Hotel California" dels Eagles en la categoria de cançons que tots hem escoltat fins a la sacietat aquesta podria ser "Bitter Sweet Symphony" de The Verve, l'extinta agrupació liderada per Richard Ashcroft i tema que té irònicament té una història tan agredolça com el seu nom. I és que per si no ho sabieu, gràcies a ella Ashcroft i companyia van ser demandats per ses majestats satàniques, els Rolling Stones.

El 16 de juny de 1997, The Verve va llançar el single "Bitter Sweet Symphony", cançó que més tard inclourien en el seu disc “Urban Hymns”. Aquesta peça musical, caracteritzada per la secció de cordes que tots hem coneixem, va posar a The Verve en moltes de les llistes d'èxits dels Estats Units i el Regne Unit, però, tot i la fama que els va donar mai van veure ni un duro per ella.

Per a la seva creació, Ashcroft va arribar a un acord amb The Rolling Stones i la seva discogràfica per utilitzar una mostra de 5 notes que la banda de Mick Jagger havia utilitzat en la seva cançó "The Last Time" de l'àlbum “Out of our heads”. Això a canvi que els guanys de la cançó quedessin en 50/50 per a cada grup.

Però entre elles hi havia una mescla produïda per Andrew Loog Oldham, antic mànager dels Rolling Stones, la qual li va vendre després al nou representant de la banda, Allen Klein. Aquella mescla havia samplejat un fragment de l'adaptació orquestral que Andrew Loog Oldham va fer per "The Last Time", dels Rolling Stones. Quan Klein es va adonar de l'impacte de la cançó va decidir entaular el 1998 una demanda contra The Verve, argumentant que havien incomplert l'acord firmat ja que Richard Ashcroft va utilitzar més elements musicals que els que havien pactat, i per a compensar-ho va exigir el 100% dels beneficis d'aquest tema.

Per la seva banda The Verve, va defensar aferrissadament la seva creació, dient que en total van compondre prop de 50 arranjaments per la cançó i que per tant, es podia considerar una creació original; a més a més, Richard Ashcroft va compondre des de zero una lletra per a aquest tema. No obstant això, per evitar un problema més gran, al final van decidir cedir-li els drets complets a la companyia discogràfica dels Stones i van acreditar com a compositors a Mick Jagger i Keith Richards. Ashcroft havia perdut el litigi, però no el sentit de l’humor, i després de la decisió judicial el cantant va manifestar: "Aquesta és la millor cançó que Jagger i Richards han escrit en 20 anys des de "Brown Sugar".

Després d'això al pobre Richard li va ploure sobre mullat: primer perquè Nike va voler utilitzar la cançó per un dels seus espots comercials, a la qual cosa ell es negava, però després de cedir els drets a Allen Klein, aquest va arribar a un acord amb la marca esportiva que va acabar utilitzant "Bitter Sweet Symphony" en un dels seus anuncis.

Per si no fos poc, i com si el destí volgués riure’s del pobre Ashcroft, el 1999 la cançó va ser nominada a un Grammy per la "Millor Cançó Rock", una categoria que se centra en els escriptors de les cançons, i que en aquest cas va acabar sent per Jagger i Richards. Tot i que no hi ha cap mena de dubte que la cadència d’aquesta cançó és trista de per sí, però és que per als The Verve encara ho va ser més, ja que va acabar sent de les seves cançons més famoses i de l'única de la qual no van poder cobrar ni un cèntim ni demostrar la seva originalitat.

Afortunadament per Ashcroft, Déu apreta però no escanya, i les coses van canviar el 2019 quan a través d'un missatge publicat al seu compte de Twitter, el vocalista de The Verve va anunciar amb bombo i platerets que després d'algunes converses, tant Mick Jagger com Keith Richards havien accedit a cedir les seves parts dels beneficis perquè tot anés directament a la Richard.

I per si això fos poc, els membres dels Rolling Stones van acordar treure els seus noms com a compositors de "Bitter Sweet Symphony" per així, acabar acabar d'una vegada per totes aquest drama que per anys va tacar a una de les cançons més emblemàtiques dels 90. Sens dubte per a Richard Ashcroft, compondre aquesta cançó va ser un procés agredolç que afortunadament, al final va poder gaudir.