Tom Jones no es deia Tom Jones, de fet, no és ni el seu primer nom artístic. El seu nom real és Thomas John Woodward i el seu primer nom artístic fou Tommy Scott, nom que fou substituït pel seu mànager perquè estava de moda la pel•lícula amb el mateix nom de Tony Richardson. Aquell gal•lès “sobre-anomenat” acabaria fent-se famós amb un tema ballable titulat: “It’s not unusual”.

Tom Jones havia començat el 1964 la seva aventura musical com a cantant d’un grup anomenat Tommy Scott and the Senators. El seu mànager, Gordon Mills, va aconseguir convèncer a un executiu de Decca, però aquest només mostrava interès per Tommy Scott, el cantant. Així que, sense pensar-s’ho ni un instant, Mills va decidir trencar el grup i li va canviar el nom pel de Tom Jones. Havia deixat enrere un fill i la seva dona. Tom havia estat pare amb tan sols 16 anys, però no podia desaprofitar aquella ocasió.

L'agost de 1964, l'acabat d'estrenar Tom Jones publicava el seu primer i fracassat single "Chills and Fever". Però com ja sabeu, en aquest difícil món de la música, els contactes són essencials, i el mànager Mills era amic del gran músic Les Reed, que amb el seu grup Viscounts li havien presentat un tema titulat "It not unusual", però que en aquell moment ja tenia propietària: la cantant Sandie Shaw.

Enlloc de fer les coses bé, el seu mànager, que era més partidàri d’actuar primer i demanar disculpes després, va llogar uns estudis a Denkmark Street per gravar aquesta cançó en només dues hores. El mateix compositor Reed va tocar el piano en ella. Però malgrat el bon resultat, encara quedava el problema de Sandie Shaw; només podrien publicar-la si ella el rebutjava. Així doncs, Gordon Mills, va pressionar la discogràfica per tornar a gravar la cançó, i aquesta vegada amb però amb millor orquestració i en el mateix estudi en el que havien gravat anys abans uns nois anomenats Beatles.

Tom Jones, veient com se li escapava el tren de la fama, va decidir tornar a casa seva amb la seva dona Melinda i el seu fill Mark per passar-hi el Nadal. Sense diners ni il•lusió, i amb deutes bancaris pendents, es va arribar a plantejar tornar a la mina de carbó, com el seu pare.

Però com se sol dir: “any nou, vida nova”, i el gal•lès va començar l’any 1965 amb bon peu. Per una banda, Gordon Mills va aconseguir que Tom Jones i el seu grup els Squieres fossin els teloners d'una gira de Cilla Black, la cantant favorita dels Beatles. Per l’altra, Sandie Shaw havia rebutjat “It’s not unusual”, perquè no li semblava la perfecta continuació després del seu gran èxit amb el tema de Burt Bacharach, "(There) Always something there to remind me".

Per fi Decca va anunciar la sortida del segon single de Tom Jones, però a canvi, se li exigia un canvi de "look". Ja no podria portar el cabell llargs com els Stones –que eren companys de segell a Decca-. Així que van decidir pentinar-lo “a lo Tony Curtis". Però per reforçar la imatge de "macho man" se li va recomanar pantalons molt ajustats per ressaltar els seus “atributs” i camises de xorreres com els macarres de Carnaby Street, tan de moda en aquells dies.

?

El 15 de febrer de 1965, "It’s not unusual" arribava al lloc el numero deu a la llistes d'èxit. Una setmana després es va quedar a les portes del número u. Però al març va aconseguir el primer lloc, increïblement. Tom Jones va confessar que el dia més feliç de la seva vida va ser quan va veure el seu nom a la capçalera de les llistes d'èxit en els diaris dominicals. S'acaba el maleït malson de cantar en els "puticlubs", com havia passat en els dos últims anys de la seva vida.

Un parell de setmanes després, Tom va demanar un avançament de royalties a Decca Records i es va comprar el gran somni de la seva vida, un Jaguar S. Li va faltar temps per donar l'entrada de set mil lliures per a una casa a Shepperton, a Londres. per fi, podia treure la seva dona i la seva filla de la casa dels seus pares a Gal•les. Tom Jones s'havia convertit en una estrella. La cançó era sensacional, com també ho era el seu registre vocal. Ningú podia cantar pop amb aquella força. Va ser quan els "tabloides" van començar a denominar-lo el "Tigre de Gal•les".