Els feliços anys 60 van regalar-nos grans moments de rock&roll, en part, gràcies a bandes com la de Tommy James & the Shondells, que en aquells moments passava pel seu millor moment musical. El 1968 la banda ja estava declarada com aquella amb major triomf comercial a la segona meitat de la dècada dels 60, però per a això faltava el pas de gegant, és a dir, arribar als charts internacionals, especialment el del Regne Unit.

El cervell de la banda era Tommy James, que des dels 9 anys que portava una guitarra a la mà i a l'any 1959, quan va entrar a la secundària a Niles, formaria aquesta banda amb el simple objectiu de gaudir la música, tocar en les festes i passar-s’ho bé amb els amics. Tal com ho venia fent des dels seus inicis, en aquella època Tommy es va posar a pensar en el proper single de la banda, i aquesta vegada s’havia marcat com a objectiu arribar més enllà dels Estats Units.

L’any 1968 es va viure una mena de “revival” del rock and roll de principi dels 60's. Semblava que es volgués tornar al passat, i òbviament Tommy es va embarcar en aquesta idea, de tornar al rock de tall més clàssic, amb més presència de tambors i rememorant en les seves lletres el sol i platja de Califòrnia. Després de reflexionar sobre el rumb que havia de prendre la banda, Tommy va proposar als seus companys de grup de fer un disc més proper a el "party rock", és a dir a el rock and roll en la seva essència pura, i deixar de banda una estona els aires psicodèlics.

Així va ser com al juny de 1968 la banda es posava a treballar en una peça instrumental que havia portat Tommy James: “Mony Mony”. No era un tema tan treballat, simplement era un riff repetitiu de guitarra al que li havia afegit un poderós toc de tambors. La banda va prendre aquesta base musical per a crear una sòlida cortina instrumental, tot i que van tenir un problema a l'hora de començar a gravar algunes preses: Necessitaven un bateria que pogués portar el ritme de la cançó. Si bé la banda comptava amb Peter Lucia a les seves files (qui havia arribat després de la renúncia de Vinnie Pietropaoli a mitjans de 1967), aquest no aconseguia el ritme i la qualitat que James volia per aquesta cançó.

En qüestió de dies, un dels enginyers de so que treballava amb la banda va anar a la recerca d'alguns bateries de sessió, i finalment van trobar dos bons candidats que van donar a la cançó, el ritme desitjat. De fet, fou tan bona la seva interpretació que es van utilitzar dues pistes a la versió definitiva del tema per dotar-lo d’un ambient més festiu.

Una vegada enllestida la part instrumental, va venir l'etapa d'arreglar la lletra. Si bé James ja tenia algun esboç a la seva llibreta, en els assajos el productor Ritchie Cordell li havia declarat moltes critiques negatives, especialment en els cors, que era la part primordial en aquest cas.

Així va ser com una tarda Cordell va dirigir-se a l’apartament que James tenia a Eighth Avenue, a Nova York amb l'objectiu d'acabar la lletra d'aquesta cançó per començar a gravar-la de manera definitiva. Després de diverses hores de treball, els resultats eren nefastos, fins al punt que van arribar a llençar les seves guitarres al terra i rendir-se davant el síndrome de “full en blanc”.

Després de l’esforç creatiu, tots dos músics van anar a la terrassa per fer un descans i fumar-se l’últim cigarret. Fou en aquell precís moment quan a Tommy James se li va encendre literalment la bombeta després d’observar un cartell lluminós de lletres vermelles del famós edifici M.O.N.Y (Mutual of New York Building). Ell buscava un títol enganxós com "Sloopy" o "Bony Maroney”, però tot el que se li passava pel cap sonava massa estúpid. .En observar aquelles lletres d’un vermell furiós Tommy li va dir al seu company Ritchie: "Aquest ha de ser el títol, vine a veure-ho".

Una vegada que tots dos músics van acabar la lletra de la seva nova cançó, van decidir gravar-la de manera immediata. A l’andemà, James va citar els seus músics de sessió als estudis de Broadway. L’objectiu era que aquella cançó sonés festiva i fou per això que Tommy va demanar als enginyers de so que sortissin al carrer a buscar tota la gent que estigués passant pels afores de l'estudi de gravació per gravar els cors i que aquests sonessin espontanis i talment com si estiguessin en una festa. Així va ser com van aparèixer a la sala de gravació les secretàries del segell, els arranjadors, els altres productors, gent que passava per allí i alguns fans que van tenir la sort de participar en aquesta gran cançó. Sobre aquest ambient de festa, el teclista de la banda, Kenny Laguna recordaria anys després: "Quan va arribar el moment de fer que sonés com si fos una gran festa, era l'hora de dinar, així que ens vam dirigir a Broadway i convidarem a totes les persones que vèiem al carrer a que es dirigissin a l'estudi per cantar el 'Mony, Mony!'.

Finalment "Mony Mony" va ser llançada com single al juliol de l'any 1968, i va arribar a la casella # 3 del Billboard Hot 100, deixant clar que el seu èxit seguia tan vigent com la temporada anterior. Però la sorpresa va venir el 3 d'agost, quan la banda va ser informada que aquesta cançó, que va ser recolzada per un cridaner "videoclip", va arribar al primer lloc de l'UK Singles Charts. Tommy James i els seus ho havien aconseguit; havien creuat l’atlàntic.

"Mony Mony" va arribar a ser el single mes venut a Gran Bretanya durant aquell any, deixant en segon pla a uns pesos pesants com The Beatles. De fet, el quartet de Liverpool, i especialment George Harrison, van quedar impressionats amb aquesta banda i immediatament van decidir fer una cosa semblant en la seva naixent empresa musical Apple. La idea era donar suport a la banda de James en terres britàniques i cedir-li algunes cançons amb certa aroma a "Mony Mony". El gestor de tot aquest pla va ser George Harrison, qui estava treballant en aquell moment com a productor de la banda Grapefruit i a més li enviava a Lenny Stogel, mànager de Tommy James, algunes cançons, amb la finalitat que les analitzaran i les gravessin en alguna ocasió. Però les cançons enviades per Harrison anaven molt lligades al conegut com a “Party Rock” i James després de l'èxit de "Mony Mony" no va voler repetir la fórmula i ja estava treballant en una altra peça clàssica : "Crimson and Clover"

"Mony Mony" va tenir el seu revival a l'octubre de l'any 1987 quan el músic britànic Billy Idol va llançar una històrica versió en directe amb la qual va arribar a el lloc # 7 a Estats Units i al Regne Unit. Recordem que Idol ja havia gravat aquesta cançó en el seu EP debut "Do not Stop", però havia passat sense pena ni glòria.