Tot el que aprenem a casa ens prepara per a la vida en societat que ens espera fora. Cal tenir en compte, però, que en aquesta vida social hi ha un seguit de valors i normes que són exclusivament visuals. Per exemple, menjar amb forquilla i ganivet o dirigir la cara cap a la persona amb qui estem parlant. Aleshores, quin ha de ser el paper de la família d’una persona cega? Com es pot educar sense fer servir el sentit més àgil de tots? En aquest episodi aprendrem que la família és una part fonamental de la integració social de les persones cegues. Hi intervindran quatre persones que han participat en la meva educació primerenca. Per una banda, la meva mare, la primera persona que va sospitar que jo no hi veia i va acceptar el repte d’educar a cegues. En segon lloc, el meu pare i la meva germana, dues persones amb qui he compartit aprenentatges, discussions i moltes rialles. Finalment, la Margarita Albertí, que es va dedicar a l’atenció precoç de diversos infants amb discapacitat visual. 

Hosted on Acast. See acast.com/privacy for more information.