Ara que ja portem quatre mesos amb vosaltres, volem recapitular una mica, i presentar-nos a aquells i aquelles que acabeu de pujar al nostre tren. El Cau de Lletres és un programa que s’ha anat creant durant més de dos anys, quan durant gairebé tres mesos de confinament domiciliari, la primavera del 2020, vam tenir temps per a pensar què podíem fer per a passar millor aquelles hores de reclusió a casa. Em va semblar una bona idea recuperar el meu diari personal dels anys 90 i alguns dels llibres de la meva biblioteca per a practicar locució davant del micròfon de l’estudi particular. També ens vam posar a enregistrar tertúlies sobre diferents temes amb en Jordi, pensant que algun dia potser es podria arribar a realitzar un programa de ràdio o podcast amb aquest material.

I aquí és on neix aquest programa, amb el que vaig redescobrir el plaer d’escriure: Cau de Lletres.

Com us deia a l’inici, tornem als orígens, en aquest cas d’aquest programa, llegint el primer que vaig escriure al meu diari prop de dues dècades després d’haver-ho fet per darrera vegada.

Álvaro Vioque, llicenciat en dret, consultor de desenvolupament organitzacional i marketing, i soci fundador i director de l’empresa Marketing and Management for Education, va publicar un llibre molt interessant l’any 2006, que analitza els principals programes i presentadors de la Cadena COPE d’aquella època, com l’histriònic Federico Jiménez-Losantos. Ens hem pres la llicència d’agafar alguns fragments d’aquest llibre, on a banda de l’anàlisi dels espais radiofònics i dels seus editors i presentadors, es transcriuen literalment algunes de les grans bestieses que durant aquells anys la cadena de la conferència episcopal va arribar a emetre.

Tornem a l’actualitat, tot i que ens referirem a uns fets de fa dos anys, relacionats amb la nefasta gestió de la crisi de la pandèmia del COVID-19 que llavors va realitzar l’equip municipal del Partit Popular madrileny a la Comunitat de Madrid, sota la batuta de la senyora Ayuso.

Ens pot influïr el temps meteorològic en el nostre estat d’ànim? O potser avui dia ja no té gaire sentit parlar d’aquestes qüestions?

Enfilem els darrers minuts del Cau de Lletres d’aquesta setmana amb una mirada a un estiu des de la melancolia de l’hivern del 1996, un hivern en el que, entre d’altres aventures, vam veure les conseqüències d’un accident de trànsit només uns minuts després que hagués tingut lloc.