Durant la litúrgia romana, el rèquiem era la missa de difunts, una missa abans de l’enterrament o durant les cerimònies. El seu nom prové de «Requiem æternam dona eis» . El Rèquiem es refereix també a les composicions musicals que parlarem en aquest programa i era una manera de exaltar el serveis litúrgics.

Qualsevol rèquiem té diferents parts que veuren

en el programa i cada part, va relacionada amb un moment de la litúrgia.

El dies irae és un famós himne llatí del s. XIII atribuït a Tomàs de Celano. En tots els rèquiems hi ha aquest fragment, excepte en el de Fauré que es va negar a escriure’l, tot i que en el Sanctus hi ha una petita referència musical al Dies irae.  

Mozart va escriure la Missa de Rèquiem en re

menor K.626 basada en texts llatins del rèquiem convertint-la en la número 19 i

última missa de Mozart. El compositor va morir just abans d’acabar-la al 1791.

Alguns dels

fragments van ser acabats o fins i tot, completament escrits per Süssmayr que

ja havia rebut algunes indicacions de Mozart per tal d’acabar l’obra.

La historia diu que un dia va rebre un

encàrrec d’un desconegut demanat aquest rèquiem. Es va saber que era un enviat

d’un comte per la seva difunta dona. El comte volia fer creure que ell mateix

havia fet la composició i per això, es mantenia de manera anònima.

Segons la llegenda, Mozart era un obsessionat

al tema de la mort i es diu que ell va acabar la seva vida amb aquesta obra

perquè volia que es toqués en el seu propi funeral.

Mozart va rebre influència del Rèquiem de

Michael Haydn que hem escoltat anteriorment.

Webber va

escriure el rèquiem en memòria al seu pare i amb text en llatí. La missa va

guanyar premi Grammy al 1985 com la millor composició contemporània i l’àlbum

que la inclou va ser el número 1 en llista de ventes a Estats Units.

La cantant i 

ballarina Sarah Brightman fou nominada a Grammy al 1986 amb aquesta

col·laboració.