En el programa d’aquesta setmana, fem una tria d’algunes peces nostàlgiques del món de la música clàssica.

Satie

va rebre influència de la novel·la històrica Salammbô de Gustave Flaubert i això, li va provocar

les ganes d’escriure peces inspirades en danses de l’antiguitat grega.

Una altra influència va ser l’obra de Latour amb el següent poema:

Oblicua y cortada la sombra de un

torrente brillante

Fluía en

ondas de oro sobre la losa pulida

Donde los

átomos de chispeante fuego ámbar

Mezclaban

su zarabande a la gymnopédie

La paraula

Gymnopédie es va mencionar per Rousseau al 1768 i Satie va utilitzar la paraula

per atribuir una dansa practicada per joves ballarins despullats d’Esparta.

Aquestes peces

són les primeres composicions que el compositor va començar a alliberar-se del

seu entorn convencional familiar.

L’adagio d’Albinoni

és un dels adagios més coneguts del món de la música clàssica i que està atribuït

a Albinoni, però, en realitat, és una obra del 1945 de Giazotto. L’autor suposadament

es va basar en una sonata a trio d’Albinoni amb uns fragments que ell va trobar

a Dresden durant la 2a Guerra Mundial, tot i que sembla ser que els fragments

de les partitures no existeixen.

Aquest moviment meravellós de Mahler el podem escoltar a la

pel·lícula Muerte en Venecia dirigida per Luchino Visconti. La pel·lícula es va

basar en el llibre de Thomas Mann, qui admirava a Mahler fins el punt que li va

donar nom a un personatge.

Adagietto pertany a la 5ª simfonia que acompanya a tota la pel·lícula i que

aquest moviment ens porta al trist final. Un moviment difícil d’oblidar

El Concert per Oboè i cordes en Re menor de Marcello va ser escrit a

inicis del s. XVIII i s’ha convertit en un dels hits del Barroc i també, en la

seva obra més famosa. Anteriorment, es va atribuir erròniament aquesta

composició a Benedetto Marcello i a Antonio Vivaldi. Bach va fer famosa la peça

fent una transcripció en Do menor per a oboè i clavicèmbal.

Una altra de les

peces nostàlgiques del programa d’avui ens porta a John Williams, col·laborador

habitual del director Spielberg. Sembla ser que el compositor va quedar sorprès

al veure la pel·lícula i temia que no estava preparat per escriure música a una

pel·lícula com aquella fins el punt que li va dir: Necessites un compositor millor

que jo per aquesta pel·lícula. Sabeu quina va ser la resposta de Spielberg: Ja ho

sé, però estan tots morts!

Entre 1710 i 1720, Telemann

va escriure l’únic concert per a trompeta i va ser un dels primers concerts per

a trompeta d’un compositor alemany (fins i tot alguns estudis diuen que potser

sigui el primer).

Telemann agafa l’estructura

típica de l’època amb el nom de Sonata da Chiesa formada per quatre moviments

alternant lent-ràpid-lent-ràpid i crea aquest fantàstic concert. Per trompeta

era un concert realment difícil per l’època perquè la trompeta no tenia les

mateixes característiques que, en l’actualitat, i la seva execució podia arribar

a ser esgotadora.