Els apòstols, i tu i jo, que formem aquest “nosaltres” de que parla el Papa, son originats en el diàleg de Jesús amb Déu Pare, dalt la muntanya. O sigui som originats en la familiaritat de Jesús amb el Pare, som introduïts a la família de Déu.

Ara que estem davant del Senyor, en aquesta estona d’oració, aquesta primera meditació del recés. Contemplem a Jesús amb el rostre il·luminat que crida els apòstols al seu costat. I al costat de Pere, Jaume i Joan, hi estem tu i jo...

Mirem el rostre de Jesús, veiem que la seva mirada es va aturant en cada apòstol, com veient la seva ànima, el seu passat, el seu present i el seu futur (oh, quins somnis de Déu...)..

Tu ara Jesús em mires a mi, jo soc un deixeble més que m’he commogut per les teves paraules i els teus gestos. Estic aquí, davant teu, quan podria estar en tants llocs diferents... I tants cop he estat en llocs diferents fugint de tu...

Avui estic aquí, davant teu, i tu em mires, i jo et miro, veig com la teva mirada penetra fins al fons de les meves misèries, i dels meus anhels més profunds... I no et fa fastig. No apartes la mirada... Els teus ulls mostren compassió i..., desig d’abraçar-me... Em sembla veure també alegria als teus ulls perquè no aparto jo la mirada, tancant la meva interioritat, sinó que et deixo que m’estimis, que m’abracis... Tal com soc!!