De vinyes i campanes

Per celebrar 2 anys de podcast i haver superat la vintena d’episodis, viatgem a Barcelona, a l’arxiu de la parròquia del Pi per parlar amb el seu arxiver, Jordi Sacasas, sobre el llibre que ha co-escrit amb Nil Rider: Sonen les campanes

Aprenem sobre les diferents funcions de les campanes i què representaven a l’antiga Barcelona i també a la Vall d’Hebron.

Per celebrar els dos anys del podcast retornem a un dels objectes més singulars que ens ha deixat el monestir: el lignum crucis, la presumpta relíquia de la creu de Jesús, conservada a la parròquia d’Horta. Aquest cop ens acompanya Albert Cortés, historiador de l’art i especialista en aquest tipus d’orfebreria, que ens ofereix noves perspectives sobre les relíquies en el context d’un monestir i del ritus catòlic.

L’accés a l’aigua era i és un element fonamental per a la supervivència i prosperitat de qualsevol assentament humà, i el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron no n’és una excepció. Acompanyats d’en Juanjo Fernández, coautor de l’Atles de l’aigua d’Horta-Guinardó, repassem quines eren les fonts, mines i rieres que utilitzaven els monjos i què en queda avui en dia.

Músic, jardiner, enginyer i home del renaixement, Marc Orriols va ser un monjo Jerònim del segle XVI. Iniciant la seva carrera al monestir germà de la Murtra va participar en la millora i creació, respectivament, dels reials monestirs de Yuste i El Escorial, ben a prop dels reis Carles I i Felip II. El nostre company Jordi Espuny ens guia a través dels viatges d’aquest monjo que també va tenir temps de crear una atracció ben insòlita al seu monestir d’origen.

També conegut com El Desitjós, i traduït a una dotzena de llengües, L’Espill de la vida religiosa és tot un best seller del segle XVI. Es tracta d’una novel·la al·legòrica que avui ens pot resultar una lectura difícil, però que en el seu moment connectava de ple amb els moviments de reforma de la vida monacal i del cristianisme en general, just en el moment en que naixien els primers corrents protestants.

Tot i el debat acadèmic que envolta aquesta obra, sembla ser que l’autoria es pot atribuir a Miquel Comalada, un monjo jerònim de la Vall d’Hebron.

Aprofundim en aquesta obra de la mà del nostre company Josep Lluís Bronchal, bibliotecari del nostre amical i expert en la matèria.

Sovint, quan ens apropem a la història local de l’època en què el monestir estava en funcionament, ens trobem amb conceptes econòmics i polítics que no acabem d’entendre: emfiteusi, censal, lluïsme, regalia… I és que la propietat durant l’àntic règim era diferent i bastant més complicada que l’actual. L’administració local també era força diferent i tendim a pensar que no era molt diferent dels ajuntaments d’avui en dia.

Per aclarir aquests dubtes ens acompanya l’historiador Jordi Casas, que ja va participar en les dues primeres jornades organitzades per l’associació.

Ens acompanya un membre del col·lectiu Collserola sense abocadors per parlar dels abocaments incontrolats que s’han fet, i encara es fan, a molts indrets del parc natural de Collserola. Sembla que les administracions no són capaces de prendre la iniciativa per mitigar aquesta problemàtica que s’arrossega des de fa moltes dècades.

Per la part de Sant Jeroni, expliquem com els entorns de la benzinera estan plens de brossa que dificulta i posa en perill les futures tasques arqueològiques que s’hi puguin fer.

Anunciem l’aplec anual que celebrarem el dissabte 27 de setembre, així com altres activitats que realitzarem aquesta tardor.

Dediquem el darrer episodi de la temporada a Agustí Duran i Sanpere, de qui enguany es commemora el 50 aniversari de la seva mort. Destaquem la seva relació amb el monestir de la Vall d’Hebron a través de l’adquisició d’algunes peces arqueològiques i expliquem algun misteri que les envolta i que ens parla de les condicions en què s’ha fet recerca en aquest país.

També us avancem algunes de les activitats amb què començarem el nou curs, entre les quals destaca l’aplec de Sant Jeroni, que celebrarem el 27 de setembre amb una passejada fins al monestir i un dinar de germanor a la masia de Can Soler. Si us hi voleu sumar: a les 10h a la casa groga i a les 10:30 a la font de can Barret.

Complert el primer any de podcast i la primera dotzena d’episodis, dediquem aquest programa a l’exposició que es pot visitar fins al 28 de juny al centre cívic de la Casa Groga: «Frares, pagesos i senyors, les masies de la Vall d’Hebron«.

Aprofitem també per anunciar les segones jornades sobre el monestir organitzades per l’associació, els dies 27 i 28 de juny.

L’inici del monestir de la Vall d’Hebron, a finals del segle XIV, coincideix amb un període prou fosc de la història catalana i europea en general. Les males collites junt amb l’arribada de la pesta negra provocà tota una sèrie de canvis demogràfics, econòmics i polítics però també culturals i espirituals, que expliquen el retorn de l’eremitisme.

Els primers ermitans, emulant l’exemple de Sant Jeroni, ocuparien la vall de manera informal, però seria la reina Violant de Bar qui duria a terme la fundació del monestir, amb monjos de l’ordre jerònima que substituïren el pobladors originals.