L’episodi d’avui s’obre a les aigües tranquil·les de l’Onyar, on el coipú, un rosegador arribat de Sud-amèrica, s’ha convertit en un símbol inesperat de la nostra relació amb la natura. A partir d’aquest cas local, explorem el fenomen de les espècies invasores i les seves conseqüències ecològiques, però també el que amaguen: la tendència humana a intervenir, posseir i manipular. Des d’aquí, la conversa s’eixampla cap a una reflexió més profunda sobre la manera com ens relacionem amb la fauna salvatge. Parlem d’aquesta curiositat mal entesa que ens porta a voler tocar, alimentar o fotografiar animals, i de com l’afany d’interacció pot acabar destruint allò que admirem —com en el cas d'una ossa californiana, sacrificada per haver-se tornat massa confiada després d’una allau de selfies i vídeos virals. Tanmateix, no tot és pèrdua: també hi ha històries que ens recorden que la natura pot recompondre el seu propi ordre quan li tornem l’espai i el respecte. La reintroducció del llop a Yellowstone n’és un exemple majúscul: un sol depredador capaç de regenerar un ecosistema sencer, de fer que els rius canviïn el seu curs i que la vida torni a florir. Un viatge que comença a les ribes de l'Onyar i acaba als boscos de Wyoming, per recordar-nos que la naturalesa no és un decorat ni un espectacle, sinó un sistema viu del qual formem part, i que només quan en recuperem el respecte podrem viure-hi en equilibri.