Com tot a la vida, de professors n'hi ha de bons i de no tan bons. I després hi ha la Paola. Anem a la Llibreria Dòria de Mataró per conèixer a fons la protagonista d'un dels versos més celebrats de la cançó "Nova Bossa", on Irma Farelo recorda el seu passat més recent, el trànsit dels quinze als vint anys. La Pao i la Mushka ens expliquen com ha evolucionat la seva relació: com un treball de recerca inspirat en la deessa Safos va canviar el rumb vital i artístic de la cantant; i com tot plegat ha desembocat en una amistat molt profunda. Acabem amb recomanacions literàries firmades per l'artista i la seva "profe" preferida.

El Rikki Arjuna, dels Xiula, ens guia pels versos de "Mirada estràbica", coincidint amb la publicació d'un conte il·lustrat basat en la cançó del repertori del grup que més ha transcendit el públic familiar. Hi descobrim la Lluna, la seva filla, que pateix una mutació genètica i inspira la tornada d'una composició viva, on també hi ha personatges com l'Ona, una supervivent de càncer d'ossos que ens explica la seva història i el cúmul de casualitats que l'han dut a creuar-se amb els Xiula en el seu camí vital. Acabem un capítol ple de sorpreses i emocions a flor de pell amb el testimoni de la Clara Peya, pianista i coautora de la cançó.

Agafem un avió fins a Mallorca per conèixer amb profunditat la persona que va inspirar la banda balear més influent de tots els temps. Abans de marxar, el cantant Pau Debon ens alerta que l'Antònia és "com una més del grup" i després d'una hora de xerrada, només podem fer que donar-li la raó. Ens descobreix que, en realitat, hi ha tres "Antònies Fonts": "jo, el grup i una tercera que és idealitzada". A tot això n'hi sumem dues més: escoltem missatges de dues dones mallorquines que es diuen igual que la nostra protagonista. Tot plegat, una llarga conversa sobre els orígens de la formació, els rituals amb Joan Miquel Oliver abans de cada disc, les discussions d'estudiants de Filologia que acaben sent una cançó o la reacció que va tenir el primer cop que va escoltar Albert Pla cantant "Em vaig follar l'Antònia Font en un avió".

Després de l'assassinat de Salvador Puig Antich, la seva parella va desaparèixer del mapa durant dècades, i un bon amic, el cantautor Joan Isaac, li va dedicar una cançó amb el seu nom. Just quan es compleixen 50 anys d'aquella venjança -mentre el règim franquista ja començava a agonitzar-, anem fins al poble de Capdepera (Mallorca) per conèixer la Margalida, que ens obre el seu cor i ens parla sense tabús ni filtres dels estroncats plans de vida que tenien ella i el Salvador; i de com la seva pèrdua va condicionar tot el que va venir després, fins i tot el nom de la seva primera filla, Llibertat. Ens acompanya també Joan Isaac -a través de notes de veu-, que recorda com va compondre la cançó i li planteja una pregunta: "T'ha arribat a sobrepassar la cançó en algun moment de la teva vida, Margalida?"

Us proposem un viatge molt musical a través de testimonis de dones amb noms musicals. La periodista de Catalunya Ràdio Marta Montaner o l'escriptora Iolanda Batallé -entre d'altres- ens expliquen la història del seu nom, en una odissea on descobrim com la cançó popular influeix en el subconscient dels pares quan es tracta de triar un nom per a les seves filles.

Va ser la inspiradora del millor moment de la carrera de Pau Riba i la mare dels seus dos primers fills, Caïm i Pauet. Descobrim la història de la Mercè Pastor, coneguda com a Donya Mixeires i fins i tot també com a La Pastora. A les portes del trentè aniversari de la seva mort, la reivindiquem a través dels records dels seus fills i d'amics com Jaume Sisa, el joier Enric Majoral i la seva dona, Dolors Ballester. L'encarregada de posar la cirereta del pastís és la neta de la Mercè i del Pau, Maia Riba, que, malgrat no haver-la conegut, n'ha heretat el tarannà i carisma.

La família Humet ens convida a Terrassa per parlar d'una de les cançons més celebrades del repertori de Joan Baptista Humet. Es tracta de "Gemma", una peça que l'autor va dedicar a la seva germana, que va morir l'any 2008 només vint dies abans que ell. Per endinsar-nos entre els seus acords i versos, demanem ajuda a la cantautora Gemma Humet, batejada en honor de la protagonista de la lletra, la germana del seu pare, l'Agustí, i ens fa de guia pels seus records familiars. Complementem la conversa amb fragments d'entrevistes d'arxiu a Joan Baptista Humet en què parla de "Gemma" i de "Clara". També sentirem declaracions de dones que es diuen Gemma per recordar aquesta gravació enregistrada originalment l'any 1970.

Víctor Jara, "Te recuerdo Amanda". Ens capbussem dins d'un autèntic clàssic de la cançó llatinoamericana, tot un himne a la classe obrera on el cantautor xilè explicava una història d'amor entre dos treballadors d'una fàbrica, l'Amanda i el Manuel. Jara es va inspirar en els seus pares —que es deien així— i després va tenir una filla a qui també va anomenar Amanda. Conversem amb ella per esbrinar si realment el va inspirar en el moment de compondre-la i per parlar del llegat del seu pare, més de cinc dècades després del seu assassinat. També fem un repàs d'algunes de les versions més celebrades del tema, des de Raimon fins al duet Astrud, passant per Mercedes Sosa o José Mercé.

Marina Rossell - "Morir a Ravensbrück" (Lletra: Montserrat Roig). Neus Català va dir en el seu moment que les dones que van viure l'horror dels camps nazis eren "les oblidades entre els oblidats". Entre aquestes oblidades hi ha la Coloma Seró i la Carme Gardell, protagonistes d'aquesta cançó tan trista i crua. Amb l'esperit de Montserrat Roig i l'ajuda dels historiadors Míriam Roma i Salvador Campamà, i la periodista Gemma Busquets, fem una reconstrucció d'aquestes dues vides que es van creuar al camp de Ravensbrück. També podem sentir la Christelle, besneta de la Carme Gardell, l'única dona catalana morta als camps nazis; i la Margarita Català, filla de Neus Català. Acabem l'últim capítol amb una inspiradora conversa amb l'autora de la música de la cançó, la Marina Rossell.

Judit Neddermann - "Mireia". Les germanes Neddermann són molt més que la Judit i la Meritxell. Ens diuen que la joia amagada de la família és la Mireia, a qui la Judit va dedicar una cançó l'any 2016. Fins ara, la Mireia no havia concedit cap entrevista (tot i que potser tampoc n'hi havien demanat). Vuit anys després, l'autora i la protagonista de la cançó ens conviden a esmorzar per parlar de la relació entre germans i altres temes de la vida. Mentre parlem tranquil·lament, anem sentint notes de veu de la resta de germans, però també d'Alfred Garcia, Joan Dausà i Copa Lotus.