S'anomena "ground" (terra en anglès) a una melodia greu, la del baix continu, que es va repetint diverses vegades seguides al damunt de la qual s'hi van construint les diferents disminucions i variacions. La paraula amb finalitats musicals es va usar per primera vegada a Anglaterra a finals del segle XVI, esdevenint freqüent allà durant tot el període barroc, de vegades associada a la improvisació. En resum, l'equivalent anglès del "basso ostinato" del què parlàvem la setmana passada.