En aquest episodi explorem el repte d’escriure diàlegs que sonen tan naturals com la parla real. Contraposem models que vulneren la normativa amb d’altres que la respecten escrupolosament, i veiem com tots dos poden resultar igualment versemblants. A través de fragments de Llort, Moncada, Salinger i Twain, descobrim els mecanismes que fan viva la veu dels personatges. Un viatge fascinant al cor de la llengua literària i de l’artifici que la fa semblar espontània.