Sign up to save your podcasts
Or
Share Explorant Sants (III) amb Pau Canela (C.S.O. HAMSA)
Share to email
Share to Facebook
Share to X
Share to email
Share to Facebook
Share to X
Or
Explorant Sants (III) amb Pau Canela (C.S.O. HAMSA)
Sants III
Pau Canela (C.S.O. HAMSA)
- Spotify
Hierros y Aceros Moldeados, S.A.
Explorant Sants i la seva història amb Pau Canela, activista del moviment Okupa durant els anys 90 al C.S.O. HAMSA
Anteriormente la fábrica HAMSA (Hierros y Aceros Moldeados S.A.) era una finca de más de 10 000 m² dedicada a la industria siderometalúrgica durante los años 1980, y que se dejó de utilizar en 1992.
En marzo de 1996, la antigua fábrica fue okupada. Los okupas utilizaron una pequeña parte para viviendas y reutilizaron otra parte (un pequeño edificio de oficinas, un edificio de talleres y una nave industrial) como centro social okupado.
L’espai comptava amb un habitatge, allotjat en l’edifici d’oficines de l’antiga fàbrica, i un gran centre social que tenia quatre plantes amb diversos espais: kafeta, cuina, sala de concerts, sala de reunions i assemblees, biblioteca, taller d’art i fotografia (col·lectiu «Art-a-part»).
L’assemblea del CSOA Hamsa, que es reunia els dimarts, era l’encarregada de gestionar l’espai i d’atendre les peticions d’ús de la nau i la kafeta per part dels col·lectius.
Al centre social es van portar a terme nombroses i variades activitats: concerts, tallers (flamenc, circ, fotografia…) cabarets d’espectacles, cine-fòrums, trobades. També era la seu de diferents col·lectius, com ara Les Tenses (feminisme llibertari), Radio Kinski o Art-a-part.
L’estiu del 1997, el CSOA Hamsa va ser la seu d’Educació del II Encuentro Internacional Zapatista por la Humanidad y contra el Neoliberalismo.
Durant els més de vuit anys d’activitats va tenir diversos intents de desallotjament i, malgrat nombroses accions de protesta, finalment fou desallotjat el 4 d’agost del 2004. Un assaig de reocupació pocs dies després va fracassar, perquè l’enderroc massa avançat va deixar el lloc inhabitable.
Les instal·lacions van ser desmantellades amb la intenció de transformar el lloc en una zona d’habitatge i espai verd urbà. El 2008 la reurbanització de l’espai va prendre un retard per la fallida d’una de les constructores.[5] El març de 2011 finalment s’hi va inaugurar la plaça Joan Pelegrí, el concepte de la qual ha estat criticat per la manca de verd.
View all episodes
By Ruta Lokal: música a Barcelona provinciaSants III
Pau Canela (C.S.O. HAMSA)
- Spotify
Hierros y Aceros Moldeados, S.A.
Explorant Sants i la seva història amb Pau Canela, activista del moviment Okupa durant els anys 90 al C.S.O. HAMSA
Anteriormente la fábrica HAMSA (Hierros y Aceros Moldeados S.A.) era una finca de más de 10 000 m² dedicada a la industria siderometalúrgica durante los años 1980, y que se dejó de utilizar en 1992.
En marzo de 1996, la antigua fábrica fue okupada. Los okupas utilizaron una pequeña parte para viviendas y reutilizaron otra parte (un pequeño edificio de oficinas, un edificio de talleres y una nave industrial) como centro social okupado.
L’espai comptava amb un habitatge, allotjat en l’edifici d’oficines de l’antiga fàbrica, i un gran centre social que tenia quatre plantes amb diversos espais: kafeta, cuina, sala de concerts, sala de reunions i assemblees, biblioteca, taller d’art i fotografia (col·lectiu «Art-a-part»).
L’assemblea del CSOA Hamsa, que es reunia els dimarts, era l’encarregada de gestionar l’espai i d’atendre les peticions d’ús de la nau i la kafeta per part dels col·lectius.
Al centre social es van portar a terme nombroses i variades activitats: concerts, tallers (flamenc, circ, fotografia…) cabarets d’espectacles, cine-fòrums, trobades. També era la seu de diferents col·lectius, com ara Les Tenses (feminisme llibertari), Radio Kinski o Art-a-part.
L’estiu del 1997, el CSOA Hamsa va ser la seu d’Educació del II Encuentro Internacional Zapatista por la Humanidad y contra el Neoliberalismo.
Durant els més de vuit anys d’activitats va tenir diversos intents de desallotjament i, malgrat nombroses accions de protesta, finalment fou desallotjat el 4 d’agost del 2004. Un assaig de reocupació pocs dies després va fracassar, perquè l’enderroc massa avançat va deixar el lloc inhabitable.
Les instal·lacions van ser desmantellades amb la intenció de transformar el lloc en una zona d’habitatge i espai verd urbà. El 2008 la reurbanització de l’espai va prendre un retard per la fallida d’una de les constructores.[5] El març de 2011 finalment s’hi va inaugurar la plaça Joan Pelegrí, el concepte de la qual ha estat criticat per la manca de verd.