La cantautora i pianista Gemma Humet celebra deu anys de carrera amb Màtria, el tercer disc d’estudi de la terrassenca, una simbiosi de l’empoderament femení, la poesia i la sinceritat. Gemma Humet publica un àlbum que musica dones contemporànies, però on també escriu les seves pròpies lletres amb una mirada de gènere femení i de mare artista que fa equilibris per conviure entre aquests dos mons.

Gemma Humet va estudiar cant jazz a l’ESMUC. El 2015 va debutar amb el seu primer disc, “Si canto enrere”, produït pel guitarrista Pau Figueres. Ha treballat la cançó clàssica en diversos discs de Toti Soler. I ha col•laborat amb Kepa Junkera, Toni Xuclar o, recentment, amb Lluís Llach versionant ‘Un núvol blanc’. Després d’aquest camí més clàssic, Humet aposta per primer cop, per la sonoritat electrònica. I ha escollit la producció de Jordi Casadesús, membre del grup La Iaia i mà dreta de Núria Graham, per fer aquest gir electrònic.

Gemma Humet ha posat per títol “Màtria”, un concepte desenvolupat per Virgínia Wolf entès com la reconstrucció de la pàtria. Humet ens proposa una reconstrucció en termes personals i musicals, reivindicant les màtries que l’han construït com a dona. Troba espai per parlar de llibertat, solitud i amors. Sentiment de sororitat.

“Màtria” és un cant a la feminitat i a la maternitat, i té en la protesta i en la política un fil conductor comú.