Programa 4x146. Considerem que totes les biografies estan prou treballades, però aquest capítol és una peça d'orfebreria! Agafeu-vos bé, perquè això seria més complex que una pel·lícula de Christopher Nolan! És un relat no lineal amb anades i vingudes, una història explicada des de tres punts de vista: tres soldats amb un mateix destí. I un quart personatge que també hi juga un paper molt important: el temps. Avui hem de filar prim: això va de minuts, fins i tot de segons.

Henry Gunther, George Price i Augustin Trébuchon, els últims tres

En Peyu, Jair Domínguez i Neus Rossell, de dilluns a divendres a les nou del vespre, quan ja estan cansats d'haver sigut ciutadans exemplars durant tot el dia, es reuneixen al seu espai de confiança: un antic celler que han convertit en el seu local clandestí, un lloc gairebé de recés espiritual on poden opinar lliurement de tots els temes que vulguin, sense cap mena de pressió externa.

Comedy

La vida i les mentides d'en George ens han captivat! En George era un estafador francès, alt, ros i amb els ulls blaus que deia que era un taiwanès de la família reial. La seva història sempre era la mateixa: uns atracadors li havien robat les coses i necessitava diners per agafar el tren cap a Terrassa (no era Terrassa, però ja ens heu entès, oi?). La segona biografia ja és una mica més seriosa; estem parlant de la Nishimura Mako, la primera dona que ha aconseguit ser acceptada per un clan de la Yakuza.

Millors moments (setmana 39)

Programa 4x156. Aquest individu va fer una fugaç aparició en el programa d'en Natti Nattramn (4x138), el suec satànic que es feia talls als braços per cantar amb més sentiment: "M'he escapat per matar nenes i ser tan famós com en Thomas Quick." Potser va passar desapercebut, però vàrem dir que li faríem un búnquer i aquí el teniu! Una història així no la podíem deixar escapar! Sí, també vàrem dir que faríem en Bertín Osborne! No us despacienteu!

Thomas Quick s'inventava assassinats per ser famós

Programa 4x155. Una biografia que tard o d'hora havia de caure. Heu de saber que ha estat a punt de ser un "Búnquer confidencial"! Estigueu molt atents al principi, perquè la seva infància és ben curiosa. I res, poca cosa més podem dir. Gaudiu de les músiques. Sí, ja sabem que ens hem descuidat un fotimer de cançons i que les més bones són la cara B i tal i tal i tal. No les hi podíem posar totes! El programa ha de durar 50 minuts. "Show must go on", canalla!

Freddie Mercury, "show must go on"!

Programa 4x154. Estafador, xarlatà, còmic, imitador... Una mica de tot. En George era un boig francès que es guanyava la vida estafant la gent, però ho feia sense mala fe. S'inventava una història sobre uns atracadors que li havien robat i demanava una mica de diners, poca cosa, a la gent que passava. Tothom sabia que era una estafa, però en George ho explicava amb tanta gràcia que a la gent li queia bé i li donava una mica d'almoina. La cosa li va funcionar i el nano es va fotre d'or. El personatge que li sortia més bé era un taiwanès de la reialesa. En George era ros i amb els ulls blaus, però això era igual. Ell deia que era taiwanès i la gent se'l creia.

George Psalmanazar, un estafador que deia que era de la reialesa de Taiwan

Programa 4x153. La Nishimura tenia un aspecte fràgil, era baixeta i poqueta cosa, però la mossa tenia molta mala bava, tenia nervi, força i era ràpida amb el ganivet. Amb aquest currículum i un historial delictiu que feia por, la Nishimura Mako va aconseguir que un clan de la Yakuza, la temuda màfia japonesa, l'acceptés com a membre de l'organització. Una dona Yakuza! Això era un fet altament irregular, però la Nishimura era una gàngster original de la vella escola, molt més valenta que la majoria dels seus companys.

Henry Gunther, George Price i Augustin Trébuchon, els últims tres

Download our free app to listen on your phone