Hipòcrates en pijama

La patòloga Maria Rosa Bella ha practicat tennis i altres esports des de la seva joventut, però ha estat amb la jubilació que la seva implicació s’ha intensificat encara més, ja que no només continua aixecant la raqueta i participant en campionats sèniors, sinó que ha assumit la presidència del Club Tennis Sabadell. Entrevistem un dels metges més coneguts, estimats i respectats per la professió, els alumnes i els ciutadans. Avui, Antoni Trilla, metge internista i preventivista, docent, investigador i divulgador vocacional, ens parla de com afronta la seva recent jubilació i comparteix l’agraïment per l’emotiu comiat i homenatge que va rebre a la Facultat de Medicina de la UB. Temps afegit: El doctor Antoni Trilla fa doblet en aquest episodi, ara com a col·laborador habitual, i dedica la seva secció a les persones hipocondríaques.

La dansa ha estat sempre present en la vida de la metgessa Núria Massó. Fins al punt que aquesta passió va fer que es decantés per l’especialitat de Medicina de l’Esport, una opció que li va permetre abordar a fons l’impacte de la dansa en el cos i en la salut en general. Han passat més de sis anys des de l’inici de la pandèmia de COVID-19 i en fem una actualització amb l’especialista en malalties infeccioses Josep Maria Miró, amb qui parlem de vacunes, del comportament i les mutacions del virus SARS-CoV-2 al llarg d’aquests anys i també de COVID persistent. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ens parla dels IgNobel, aquests premis que reconeixen investigacions aparentment extravagants, però que sovint amaguen preguntes que ens fan pensar.

La pediatra Maria Àngels Navarro acumula més de 45 anys d’experiència a la consulta i, recentment, s’ha llençat a la divulgació a través de xarxes socials. L’edat no ha estat obstacle per començar a gravar els seus vídeos amb el suport tècnic del seu fill, que l’ha animat a estrenar aquesta faceta divulgadora. La primera promoció de metges residents que es formaran en la nova especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències ja ha arribat als centres sanitaris. Al servei d’urgències de l’Hospital Germans Trias de Badalona han rebut amb els braços oberts la seva resident. Parlem amb la urgentòloga Neus Robert, cap de secció d’aquest servei, sobre com serà la formació d’uns professionals que estan a primera línia de l’atenció urgent. Temps afegit: el doctor Antoni Trilla ens parla d’Eugene Braunwald, un metge que va transformar la manera d’entendre les malalties cardiovasculars i que ha contribuït a salvar milions de vides.

Fa més de vint anys que el metge Felipe del Val va arribar a Catalunya i es va instal·lar a Sant Andreu de la Barca, on no tan sols hi viu i treballa, sinó que també hi ha impulsat un festival internacional de cinema que s’ha consolidat després de catorze edicions. La medicina ja utilitza de manera habitual eines d’intel·ligència artificial, però, més enllà de tot el que aquesta tecnologia és i serà capaç de fer en el futur, reflexionem amb la pediatra i experta en bioètica Montserrat Esquerda sobre els reptes ètics i deontològics que planteja i als qual cal donar resposta des de la professió. Temps afegit: avui el protagonista de la secció és John Darsee, una promesa de la recerca cardiovascular que, tal com ens recorda el nostre col·laborador Antoni Trilla, va protagonitzar un dels casos de frau científic més importants del segle XX.

El pediatre Pablo González exerceix al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i a les UCIs pediàtriques dels hospitals de Sant Joan de Déu i de Sant Pau. Fa uns anys, però, just abans de fer el MIR, va interrompre la seva formació mèdica per apostar per l’altra faceta vocacional de la seva vida, el cant líric, i va marxar al Regne Unit per formar-se al Royal Welsh College. Durant l’any 2025, a Catalunya, es van notificar més de 3.000 agressions a professionals de la salut. I, de fet, sabem que aquesta xifra es queda curta. Des de la premisa de “tolerància zero” davant les agresisons, parlem amb la metgessa Cristina Abadia, especialista en Medicina del Treball, sobre les raons de l’increment d’aquests episodis i sobre estratègies de prevenció i protocols d’actuació. Temps afegit: el nostre col·laborador i epidemiòleg Antoni Trilla ens col·loca davant la porteria i ens parla del que denomina la “psicologia del penal”.

La pandèmia va sacsejar els professionals de la salut des de molts fronts, però un que va impactar especialment la metgessa de família Alba Martínez va ser la impossibilitat d’acompanyar els pacients que van morir durant aquells mesos. Des de llavors, per tancar aquest dol, escriu relats de comiat inspirats en la relació estreta que manté amb els seus pacients. L’impacte de la calor en la salut ja fa anys que s’ha convertit en una prioritat de salut pública. Parlem amb la metgessa de família Núria Giró d’aquests efectes i de com prevenir-los, especialment, entre les persones més vulnerables. Temps afegit: L’epidemìòleg Antoni Trilla ens recorda com la publicació de la seqüenciació del genoma humà va significar tota una revolució a l’hora de comprendre les causes de moltíssimes malalties i d’iniciar el camí cap a la medicina personalitzada.

La metgessa Marta Milà és especialista en Medicina Nuclear, però es dedica a la gestió sanitària i a la recerca en l’àmbit de la salut espiritual. Precisament, aquesta darrera faceta l’ha dut a formar part de la tercera Missió Hypatia, un projecte que recrea futures exploracions a Mart i que promou la recerca científica entre dones. El fetge gras és una malaltia silenciosa que dona els primers senyals d’alerta quan ja està força avançada. Afecta una de cada quatre persones adultes, però, paradoxalment, és força desconeguda Per això, en parlem amb la metgessa Lídia Canillas, digestòloga experta en hepatologia de l’Hospital del Mar. Temps afegit: El nostre epidemiòleg de referència, Antoni Trilla, posa avui l’atenció al darrer brot d’Ebola declarat a la República Democràtica del Congo i a les condicions que en dificulten la gestió.

El doctor Marc Pujol és especialista en Microbiologia i en Radiodiagnòstic i ha exercit molts anys com a radiòleg. Entre els anys 80 i principis dels 90, l’atletisme va ocupar bona part del seu temps. Apuntava cap als Jocs Olímpics de Barcelona, però les lesions van truncar aquest somni. Més enllà de la medicina, la literatura li ha servit de refugi. Com és fer de metge en un creuer? Quines són les consultes més freqüents dels passatgers i la tripulació? De quins mitjans es disposa a bord? Quins són els protocols en cas de malaltia greu o contagiosa? La metgessa Paula Solari, formada com a farmacòloga clínica i dedicada a la medicina marítima, ens respon aquestes i altres curiositats. Temps afegit: Seguim parlant de creuers, perquè l’epidemiòleg Antoni Trilla ens dona algunes claus sobre el brot d’hantavirus que es va declarar el març de 2026 a bord de l’Hondius, un creuer que navegava per aigües de l’Antàrtida.

Des de ben petita, la metgessa de família Tània Soler, sentia passió per les històries i per la literatura. Era -i encara és- una gran lectora i confessa que no podria viure sense llegir ni sense escriure, tant poesia com narrativa. La cirurgia robòtica ha arribat a cinc hospitals comarcals de Catalunya, que han s’han aliat per fer una compra conjunta de robots amb els quals ja estan fent les primeres intervencions. A l’Hospital d’Igualada, la ginecòloga Jennifer Rovira ha estat l’encarregada d’estrenar l’aparell amb una pacient i ens explica quins beneficis aportarà aquesta tecnologia. Temps afegit: L’OMS ha elevat fins a 22 milions el nombre de morts atribuïbles a la pandèmia de COVID-19. Han passat més de sis anys dels inicis de la pandèmia i l’epidemiòleg Antoni Trilla fa un repàs dels darrers estudis disponibles sobre l’origen del virus SARS-CoV-2.

El metge de família i d’urgències Sergio Moreno no era un bon estudiant quan era adolescent. Llavors, veia molt lluny assolir el seu somni de fer Medicina, però la vida el va acabar portant fins a la seva vocació, tot i que per un camí més llarg i menys convencional. El futur del sistema sanitari passa per promoure el treball en xarxa entre professionals i les aliances estratègiques entre centres. Compartir serveis, recursos i coneixement és una aposta que ja estan fent molts centres per garantir l’equitat en accessibilitat i resultats en salut arreu del territori. L’oftalmòloga i, actualment, directora assistencial de l’Hospital de Sant Pau, Xènia Acebes, ens explica els reptes d’aquest model. Temps afegit: De la mà de l’epidemiòleg Antoni Trilla, coneixem el metge Stanley Plotkin, un científic que, des de la discreció i l’excel·lència, ha dedicat la seva carrera a desenvolupar diferents vacunes, entre les quals, la de la rubèola.