Com que no trobem ningú que vulgui venir a tocar l'altre dia vam fer aquest programa nosaltres sols com dos musols i déu n'hi dó la tirallonga de cunyadades que diem a la velocitat del TGV.

Sense parpellejar, sense que se'ns arrugui el nariu, sense que se'ns escapi el riure.

La veritat és que qui vol fer riure fot pena i qui vol riure's de qui intenta fer riure intentant prendre'l seriosament encara fa més pena.

Fa pena tot.

"Què no fa pena, sr. escriptor de les presentacions del Màximum Clatellot?" em preguntareu amb les vostres més que agres veus infantils.

I jo us responc.

Tot fa pena menys tatuar-se el cos com un paraigüer i quedar-se vora una porta perquè et vagin fotent paraigües que tu entomaràs, els dies parells amb la boca, els dies senars amb el cul.

Això no fa pena.

Això és molt útil per la societat.

Ara dieu-me vosaltres a mi: Realment val la pena no fer pena?