Jo de gran vull ser...

La de metge és, segurament, una de les feines més vocacionals que hi pot haver.

És passió, dedicació, voluntat de servei i entrega.

Amb Francesc Terricabras Felius, metge de família jubilat des de fa cinc anys; Josep Antoni Pujante Conesa, metge neurocirurgià, alpinista i actual director de l'Oficina de Relacions Internacionals i Cooperació del Departament de Salut de la Generalitat, i amb l'Anna Búcar Fernández, que té 15 anys i ja té clar que de gran vol ser metge forense, analitzem com és aquesta professió des de tres punts de vista vitals diferents i complementaris.

Al 8 Dies volem conèixer una mica més a fons una disciplina artística que ens encanta, la dansa, i fer-ho, com hem anat fent amb altres professions i oficis, a través de tres generacions. Com és la vida de les persones que es dediquen a la dansa? Què és el més dur i el més gratificant d'aquest món? I què hi ha de cert en els tòpics i clixés?

Ens ho explicaran un jove que viu amb passió la dansa, Julio Aliau, un ballarí i coreògraf consagrat, Roberto Oliván, i una ex-ballarina i ex-professora, Carmen Mechó, que en 40 anys va ensenyar a ballar a més de 500 nenes... i algun nen.

La Joana Biarnés és reportera jubilada, la Sandra Balcells és fotoperiodista i la Mar Lizana és estudiant de fotografia. Com s'ha de cobrir un conflicte armat? Què és el més important? Un fotoperiodista ha de ser bàsicament una persona intrèpida? Avui parlem de fotografia i periodisme.

De tots els oficis i de totes les professions en sentim a dir molts tòpics però si hi ha un col·lectiu que s'emporta la palma és el dels actors! D'ells diuen que són bohemis, egocèntrics, narcisistes, promiscus, d'esquerres, que porten una vida inestable...Avui volem saber com és l'ofici d'actor. En parlem amb Lluis Marco, reconegut i veterà de la professió. L'Ana San Martin, que fa poc que ha començat la seva carrera i l'Ais Mundo, que té 13 anys i diu que de gran vol ser actriu!

A Catalunya hi ha uns 22.000 investigadors científics, una professió gairebé en perill d'extinció perquè cada cop la inversió en R+D és més petita. Però la ciència és més necessària que mai i avui tres generacions de científics ens expliquen perquè l'estimen

Dani Jiménez, científic en actiu, Carles Miravitlles, científic jubilat i Oriol Rubies estudiant i aspirant a científic

L'any 1833 es va fundar a Barcelona el Cos de Bombers, però va començar sense recursos ni professionalitat. L'any 1875 es va fundar el Cos professional de Bombers de l'Ajuntament. Des de llavors molts catalans han sentit la vocació de servei que representa ser bomber. Han passat generacions i generacions que en algun moment de la seva vida han dit: "Jo de gran vull ser bomber...O bombera". A Catalunya hi ha 150 parcs dotats amb una plantilla total aproximada d'uns 2.500 bombers.

En parlem amb tres generacions:

ANDREU MARTÍ BORI, oficial jubilat del Cos de Bombers de Barcelona. Té 83 anys, aviat en farà els 84.

DAVID MARTÍNEZ LUJAN, Caporal en actiu del Cos de Bombers de Barcelona i formador en Riscos Tecnològics.

AITOR MÁRQUEZ MELLADO, jove de 17 anys que vol ser bomber. El seu pare és caporal del cos de bombers. Fins ara ha fet simulacions. Perquè fins als 18 anys no pot actuar com a bomber voluntari.

Durant el segle XIX l'antic ofici de manescal es va transformar fins a convertir-se en una ciència: La Veterinària, una branca de la medicina que s'ocupa de prevenir, guarir o pal·liar les malalties i lesions dels animals. I una cosa que se sap poc, els veterinaris també ajuden a protegir els éssers humans de les més de 100 malalties dels animals que poden afectar-nos.

Què impulsa una persona a fer-se veterinari?

Cal tenir un do especial amb els animals per dedicar-s'hi?

És una vocació que passa de pares a fills?