El 29/05/2008 se celebrà en la séu del Grup d' Acció Valencianista la conferència "La normativisació de l'Idioma Valencià, a càrrec del filòlec Chimo Lanuza, qui realisà "un recorregut de conceptes de llingüística, en la visió de la sociollingüística, dels més abstractes als més concrets". Repassa els conceptes de llenguage, llengua, parla, dialecte i normativisació.

Sempre s'ha volgut comparar 1'orige llingüístic valencià en l'expansió del castellà en Amèrica. El filòlec valencianiste manifestà que "el català en el segle XIII (quan se produïx l'entrada en Valéncia de Jaume I) no era una llengua portadora de cultura, era un idioma en procés de formació". Per tant, eixa (llengua no podia haver-se impost en el territori valencià. Ademés, Catalunya no estava organisada políticament, es trobava dividida en comtats aïllats. Pel contrari, el Regne de Valéncia tenia una organisació establida.

L'ortografia ha de facilitar l'escritura de la llengua parlada. "No té sentit que la llengua i l'ortografia vagen per camins diferents, no pot haver un divorç entre el sistema parlat i el sistema escrit. Les llengües evolucionen i l'ortogràfica ha de fer-ho també". "L'ortografia és un element de poder".

Unificant o separant una ortografia; se pot unir o separar llengües, lo qual és utilisat pel poder per a conseguir els seus fins polítics, puix llengua, cultura i política estan interrelacionades. "L'unitat de la llengua interessa al poder". Lanuza continuà la Conferència senyalant que la normativisació de la llengua valenciana portava un camí de total independència respecte del català. Els estudis de Carles Ros í de Nebot són dos eixemples evidents. Pero este procés se trenca en el 32 i en l'introducció del catalanisme en les escoles. "En els casos de les Mengües que se semblen s'han de marcar les diferències i no lo contrari", que és lo que s'està fent en l'actualitat.

El conferenciant conclogué la Conferència senyalant que "l'única manera de defendre la llengua és parlar-la i escriure-la