Jesús acostumava a saludar dient "no tingueu por". Ell és coneixedor de les nostres pors com a èssers humans, i té cura de nosaltres.

Vivim en temps en que la por i l'ansietat estan presens constantment; i no són emocions atribudies a un fet en particular, sinó que, com deien els grecs, ens ataca la "por sense nom"; una por constant que no sabem d'on prové.

En Mateu 8:23-27 els apostols s'enfronten a una tempesta que amenaza en matar-los. Així doncs, desesperats, desperten a Jesús i li demanen que els salvi. Jesús els diu: "gent de poca fe (de poca confiança)". I es que per molt que confiem en Déu epr a la salvació de les nostres ànimes, sovint oblidem que Ell també té cura de nosaltres en el dia a dia. Sortim de l'església carregats de les angoixes del dia a dia, quan el Senyor ens mana a deixar-ho tot als seus peus.

Com diu el salmista (Salms 56:1-4) Déu és qui para la tempesta, és a Déu a qui obveeixen els vent i el mar, en qui podem confiar, Déu omnipotent.