De sobte em sembla sentir un petit soroll, corro fins a ell i a mesura que m’hi vaig apropant es va fent cada cop més fort i més fort. Ostres! És allò. És un forat. Hi ha un forat al vaixell. Què faig? És un forat immens, impossible d’arreglar ni pel millor dels paletes. He de marxar, he de saltar d’aquest vaixell. No, no puc. No ho sé per què, però una força interior m’ho impedeix. Vull quedar-m’hi en aquest vaixell i vull quedar-m’hi fins que s’enfonsi. Vull quedar-me a La Rèplica i vull quedar-me fins que s’enfonsi. Comença La Rèplica.