És el clixé que posa en dubte Joan Pons a partir d'exemples com "Vinyl", "Sherlock", Westworld" i "Black Mirror". Ja fa temps que els capítols de les produccions televisives amb més pressupost arriben a durades pròpies del setè art. Com s'explica aquesta extensió inèdita? És necessari tant metratge? El llenguatge de les sèries té gaire a veure amb el de les pel·lícules? Amb en Joan intentem donar resposta totes aquestes preguntes.