El Niño de Elche té fama d’heterodox i és clar que ho és i molt, però ens hauríem de preguntar si ho fa perquè no en sap més o per a explorar noves formes a l’estil picassià. Els puristes que tant el critiquen sembla que no l’hagin escoltat en profunditat. Els hi recomano perquè trobaran un nou món de sensacions.

La música és una droga de la qual és impossible desenganxar-se per manca d’un succedani més innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilístic ni temporal i de vegades sense locució, només barreges, remasteritzacions i mashups; és a dir, que és un programa sense ordre però amb concert.