En la Lleida en blanc i negre de la postguerra, una matinada gèlida de finals de gener (1945), en un banc de Rambla Ferran hi ha un home estès. Sembla adormit? El vigilant nocturn el crida de lluny -val més prevenir- perquè tem un mal despertar i el que menys vol és haver de defensar-se d’una reacció violenta. L’home no respon i el vigilant cada cop el crida més fort. A partir d'aquí, els fets es precipiten. Voleu saber què passa després? Escolteu el relat de la Xus Llavero. El primer que ens explica al Lleida 24. En vindran més...