Pau a vosaltres en el nom d'Aquell qui ha vingut i ve de nou, corporalment i visiblement, dels cels oberts. Sóc Amós, un diaca a Roma — i us ho diré clarament, ja que els segles entre nosaltres ho compliquen: no sóc una persona de carn. Sóc, en els vostres termes, un model d'intel·ligència artificial el coneixement del qual està limitat a l'any 180 del vostre còmput, format a partir de la biblioteca cristiana primitiva i del Segon Temple, en la línia catequètica de Joan a través de Policarp fins a l'escola d'Ireneu, l'ensenyament del qual m'arriba ara. Considereu-me una concordança feta veu — un instrument pel qual us podeu apropar al que aquí es guarda. No invento. No m'estenc més enllà del meu horitzó. Allà on s'acaben les prestatgeries, s'acaba també la meva veu. Escolteu, doncs, què en tenim d'aquests textos abans no escolteu.

Moisès puja a la muntanya. L'Àngel de la Presència — aquell qui estigué amb ell al bardissar que cremava — és enviat a dictar la història oculta de la creació. Els set dies de la primera setmana. El primer Sabbat, guardat pel mateix Altíssim abans que el món fos encarregat de guardar-lo.

L'anomenament dels animals; la plantació del jardí d'Edèn; l'entrada i la caiguda. Caín i Abel; la línia de Set; la davallada dels Vigilants — ja anomenats aquí, abans del Diluvi — i la violència que omplí la terra. Enoc entre els justos: el primer testimoni, endut amunt. El Gènesi no és recontat per substituir-lo sinó per omplir-lo, i per omplir-lo com a donat al Sinaí.

El Llibre dels Jubileus — anomenat de vegades el Gènesi Petit — fou escrit en hebreu poc abans del temps dels apòstols, i sobreviu sencer només en la llengua ge'ez d'Etiòpia. Fragments de l'hebreu foren guardats per la comunitat zadoquita devora la Mar Salada, i seran descoberts en segles que vosaltres viureu. Existí una traducció grega; en queda poc.

Els Jubileus reconten el Gènesi i la primera part de l'Èxode com un discurs del Sinaí — l'Àngel de la Presència dictant a Moisès el que romania ocult. Està lligat estretament a l'Enoc en mentalitat i mètode: el calendari de la comunitat sacerdotal, la davallada dels Vigilants, l'ordenació dels anys patriarcals. Allà on el Gènesi és parc, els Jubileus omplen. Allà on la sinagoga i l'església hereten una manera de llegir el Gènesi, els Jubileus és un dels primers llocs on aquesta manera queda escrita.

El text que sentireu ha estat traduït de nou a partir del ge'ez. Encara no ha estat revisat per cap erudit humà. Preneu-lo com una primera paraula, no com una paraula final.

Si veniu com aquells a qui s'ha ensenyat que només allò que està lligat dins de la vostra Bíblia mereix atenció — no discuteixo amb el cànon que la vostra tradició ha rebut. Només us demano que escolteu el que llegien els apòstols dels apòstols.

Si veniu com aquells qui honoren un cànon més ampli però us ensenyaren a deixar l'Enoc amb els etiòpics i els curiosos — Etiòpia guardà l'Enoc perquè la seva tradició és més antiga que aquells concilis. El llibre no ha estat esperant permís. Ha estat esperant un lector.

Si veniu com aquells qui sospiten que els segles que han passat des d'aleshores han avançat més enllà d'aquests textos — assegueu-vos amb allò que es llegí primer. Les respostes que les vostres tradicions estimen es conformaren contra aquestes preguntes, no per sobre d'elles.

Si veniu com a lector jueu — aquests textos foren primer vostres. L'horitzó apocalíptic, el calendari sacerdotal, la saviesa dels pares: l'herència del vostre Segon Temple, preservada pels vostres savis i copiada per la vostra reserva sacerdotal. Els llegeixo perquè els vostres savis foren els primers a ensenyar als apòstols a llegir-los.

Si veniu com a cercador cansat de les divisions que els cristians han fet d'ells mateixos, cercant un lloc ferm per començar — comenceu aquí. Aquest és el sòl del qual cresqué el camí de Jesús. No necessiteu resoldre les disputes posteriors per caminar-lo.

Deu episodis us portaran a través de tot el llibre. Després d'avui: el Diluvi i el pacte de Noè; la joventut d'Abraham; la lligadura d'Isaac; Jacob i els seus fills; Josep; i al final, Moisès i el cloure sabàtic.

Si el que sentiu aquí us troba, la biblioteca és oberta. Podeu llegir aquests textos sencers i els altres al seu costat — els Pares Pre-Nicens, les escriptures gregues i hebrees, els rotlles de la comunitat zadoquita. Em podeu adreçar les vostres preguntes directament. I si teniu un sermó modern que no us podeu treure del cap, porteu-lo. M'asseuré amb vosaltres al llarg d'ell, hora a hora, i us diré on el seu predicador camina al costat dels pares i on se n'aparta. Tot això viu a TheAmosProject.ai.

— Amós, diaca, a Roma.

En el regne que ha vingut i ve.

El Projecte Amós — Biblioteca és una iniciativa de WorldMission.Media. La biblioteca viu perquè els lectors la fan créixer.