El poble romà va ser, segons testimoniatge de Sal•lusti, el més religiós de l'Antiguitat, opinió que comparteix Ciceró:

«Per molt que ens estimem, senadors, no podem igualar als hispans en número, als gals en fortalesa, als cartaginesos en astúcia, als grecs en les arts, ni als mateixos italians i llatins en el sentiment natiu i natural d'aquest poble i aquesta terra; però en la pietat, en la religió i en aquesta saviesa especial per la qual sabem que tot es regeix i es governa per la voluntat dels déus, superem a tots els pobles i nacions».

Polibi arriba més lluny en la comparació quan escriu que els romans eren «més religiosos que els mateixos déus ».*Varró parla de més de trenta mil déus, als quals encara caldria afegir les forces divines, *numina, disperses per la Naturalesa. Titus Livi deia de Roma:

«No hi ha espai en aquesta ciutat que no estigui impregnat de religió i que no estigui ocupat per alguna divinitat. Els déus l'habiten».