La mentalitat romana és la mentalitat del pagès i del soldat; no la del pagès i la del soldat per separat, sinó del soldat-pagès, i, en general, això és així fins al segle II.

El treball pagès és “inajornable” perquè les estacions no esperen a l'home. La rutina és la llei de la seva vida; les èpoques de sembra, germinació i recol•lecció li succeeixen en un ordre establert.

La seva vida és la vida mateixa de la Terra. Si com a ciutadà se sent atret a la fi per l'activitat política, serà en defensa de les seves terres o dels seus mercats o del treball dels seus fills. Per al pagès el coneixement nascut de l'experiència val més que la teoria especulativa.