Manuel Astur (Sama de Grau, Astúries, 1980) creu, com el mestre Yao-Sham, que el gran secret de l'existència "és que no hi ha secret" i sosté que la societat líquida en què sobrevivim ens vol entretinguts, "distrets". Enamorat d'Itàlia, aquest país ple del que els escriptors de haikus consideren "el sentiment bàsic de la poesia: la trista i dolça consciència sobtada de l'efímer de la nostra vida", Astur, avui viu Logronyo, on llegeix i medita en un estudi convertit en una mena de cel•la de monjo, envoltat d'amulets a manera de brúixoles que marquen el camí, i on es delecta amb obres mestres com Amarcord de Fellini, els assaigs fílmics d'Agnès Varda o La Gran Bellesa de Sorrentino, la banda sonora de la qual ens servirá per acompañar el programa d’avui.