L'estètica pot semblar punk, però el que escoltaràs avui trenca qualsevol etiqueta de gènere. En aquest episodi de Molestia Programada, expandim el nostre radi d'acció: hem substituït el carrer pel cosmos, mantenint la mateixa ràbia i el mateix esperit crític de sempre.

​Aquest cop, el puny tancat no colpeja contra un mur de formigó, sinó que flota enmig d'una nebulosa. És la metàfora visual de la nostra música: sons que neixen de l'asfalt de la ciutat (que encara veiem en el logotip) però que es projecten cap a l'abstracte i el desconegut. No ens quedem en el soroll d'ahir; programem la molèstia del demà.