Moltes vegades, la inèrcia es converteix en motor de l'existència. No mirem enrere si no és per sentir una mica de nostàlgia. I sobretot no mirem endavant. Perquè fer-ho, de vegades, pot ensorrar el món sota els nostres peus. Amb el padró d'habitants a la mà, el 2020 Barcelona va perdre més de 15.000 veïns. No és cap anècdota. És una conseqüència directa de la pandèmia. I no parlem només dels morts provocats pel virus. Parlem, sobretot, de gent que amb els successius confinaments, amb els problemes laborals, i amb més temps per pensar, han decidit marxar de la ciutat. Alguns han optat per moure's de la capital a la rodalia. Mentre que altres han fet el pas complet, i s'han atrevit a fer realitat un canvi de vida que potser, abans, era només una fantasia. La pandèmia ha servit a molts de punt d'inflexió. Altres, però, van fer el clic abans, sense necessitat de cap virus.