T'has fixat que hi ha dies que sembla que tot va sobre rodes? No perquè no passin coses. La mainada continua discutint per qui seu davant del cotxe, et segueixen entrant correus a la feina i segurament encara hi ha una rentadora esperant-te. Però tot flueix una mica més.

I després hi ha aquells altres dies que ja comencen torts.

No trobes les claus. Arribes tard a la feina.

I a les 11 del matí ja tens la sensació que necessites tornar a dormir.

Moltes vegades la diferència no és la sort.

Són les rutines.

Avui vull parlar d’un cansament que no sempre es veu…

però que es nota molt.

Un cansament que no surt a les analítiques, que no es cura només dormint…

i que sovint ni tan sols sabem posar-li nom: La càrrega mental.

Aquesta sensació de tenir el cap sempre en marxa.

De no desconnectar mai del tot.

De pensar en tot… constantment.

Aquest moment en què mires casa teva, mires una habitació, un armari, un calaix…

I penses: “És que no sé ni per on començar!"

I en lloc de posar-t’hi…et bloqueges. Ho deixes per més tard o et poses a fer qualsevol altra cosa. I no és perquè no vulguis. És perquè et supera.

Si t’has sentit així alguna vegada… aquest episodi és per tu.

No arribar a la feina.

No arribar a casa.

No arribar a descansar.

No arribar a tot el que hi ha al cap.

Perquè moltes vegades el problema no és només tenir moltes coses a fer.

És haver de pensar-les totes constantment.

I tot això… cansa, no només físicament. També mentalment.

Per això avui no parlarem de productivitat extrema ni d’agendes impossibles.

Parlarem d’una organització realista.

És curiós, perquè hi entrem cada dia. És un dels primers llocs que trepitgem al matí i un dels últims abans d’anar a dormir. I tot i així… moltes vegades és un espai que no ens cuida. De fet, el bany hauria de ser tot el contrari.

Hauria de ser un lloc on entres i surts diferent. Més tranquil, més net, més reconnectat amb tu. Un petit refugi. Un mini spa dins de casa.

Sembla que, de forma tímida, la calor comença a treure el cap. Els matins ja no són tan freds, el sol s’allarga una mica més… i sense adonar-nos-en, comencem a pensar: “hauria de fer el canvi d’armari”. I aquí és on, sovint, apareix la mandra.

En el capítol d’avui parlaré sobre els mites que envolten l’ordre. I és que quan pensem en l’ordre, sovint ens venen al cap imatges molt concretes: una casa impecable, una taula de treball minimalista o un armari on tot està plegat com si fos una botiga. Però l’ordre és molt més que una fotografia bonica. És una sensació. És una manera de viure el teu dia a dia que requereix temps, sobretot perquè cal pensar què necessiten i com ho volem.

En el capítol d’avui, us parlaré d’un canvi que ens afectarà aviat a tots i és que el proper 20 de març arriba la primavera. I quan arriba aquesta estació, una sensació de bon rotllo es desperta dins nostre. Les hores de llum s’allarguen, l’aire és més agradable i sembla que el cos ens demani obrir finestres, ventilar i començar de nou. Aquesta sensació no és casual.

Quan pensem en salut mental, sovint ens venen al cap emocions, relacions, estrès laboral o preocupacions personals. Però hi ha un element que ens envolta cada dia i que té un impacte directe en com ens sentim: l’ordre.

L’ordre no va de tenir la casa perfecta ni de viure com en una revista. Va de com ens sentim dins dels espais on passem gran part de la nostra vida. I això és molt més important del que sovint ens pensem. Avui us explicaré els 7 beneficis de l’ordre, amb exemples concrets perquè us hi pugueu sentir identificats.