En aquest episodi es parla de la neurodivergència, o sigui, tenir un cervell que va per lliure. Expliquem com és viure en un món fet per a neurotípics: molta llum, molt soroll i massa “sigues normal”. També parlem del “camuflatge” que no funciona gaire, del 'burn out', de fer veure que encaixes i de com descobrir que no estàs sol; com molts altres, només tens una altra versió del 'software'. 

Al final, la idea és clara: ser neurodivergent et fa sortir de la norma, però no té res de dolent.

En el nostre primer episodi en directe al “Radiotó 04” de Radio Fabra x Radio Maconda, parlem una mica del procés que està sent fer un podcast, la feina que hi ha darrere i el que estem aprenent sobre nosaltres mateixos amb aquest projecte. Quinze minuts que ens han donat per xerrar sobre el futur incert i riure, com sempre, sobre el que ens espera; aquesta vegada en format mini.

Moltes gràcies a tota la gent que va venir i als que ens escolteu!

Un títol una mica críptic per al tema que tractarem en aquest episodi. Avui fotem quatre crits parlant de la ràbia, aquesta emoció que tothom jutja però que forma part de la nostra vida. Veiem com pot ser una gasolina brutal per dir "fins aquí" o per muntar un bon "pollo", i parlem de com treure-la sense incendiar-ho tot o donar una puntada al primer que passi.

També hi ha 'tips' per transformar-la amb creativitat, humor i algun coixí que ha sortit malmès; tots tenim un costat una mica obscur i nosaltres l'explorem aquí.

Ens despullem per parlar de sexualitat sense filtres ni vergonyes. Comentem l’educació sexual de PowerPoint que vam rebre i el drama de posar-se un preservatiu al revés. També confessem alguna anècdota pròpia que potser afectarà a la nostra empremta digital, però sobretot parlem d'explorar(se). 'Fun fact' sobre el consentiment al final d'aquest capítol tan 'hot'!

En aquest episodi  tornem a estar acompanyats, i justament és la Irene la culpable que 'Perdent oli' existeixi. Amb ella ens preguntem si ser català és parlar com en Pompeu Fabra o simplement saber ballar sardanes sota pressió social. Reivindiquem els accents de l’àrea metropolitana, els catalans que no caben al relat de TV3, i els que diuen “nena” i “collons” en la mateixa frase. També hi ha drama lingüístic, crisi identitària i una mica de folklore.

Spoiler: al final, ningú sap si és prou català, però tothom encara pensa amb la abella de l'inici.