Programa de ressaca de St. Jordi, el número CXCVII en llibertat, 30è de la temporada XXVI, 17è del 2022, any I aFM i aPPiPP, i primer amb el compte oficial del Tik Tok.

Avui, dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, hi trobem una magnífica elegía a la passió de Crist per part dels Golgotha, el vibrant directe dels Vola, els My Name Is Dorothy que no són pas la Dorothy i les fantàstiques coreografies i ballaruques de l'UDO.

Bé és cert que, si fos per en Lluís, els Audrey Horne haurien d'aparèixer en aquesta secció, deixar de fer discos i dedicar-se a lligar amb ovelles vikingues, però acaben apareixent com a novetat del dia.

Per altra banda, de ser per l'Ivan, els que fins ara assajaven a casa seva, els Caliban, també haurien d'haver aparegut a la primera secció del programa i no com a novetat, però vaja, podria ser que no hagués encertat amb la cançó a escoltar.

El programa però ja sabeu que no només és musical, avui també tractem de gastronomia, com es pot veure al menú de la nostra plana de Google Business, o quan parlem de la piràmide alimentaria que té en Lluís i que no vindria a ser la d'una persona normal.

Abans de tornar a més novetats, insistim en les seccions d'investigació del programa i us descobrim l'estreta rel·lació entre l'esglèsia catòlica, l'UDO, en Frank Sinatra i les galetetes d'esmorzar.

Ara sí, reprenem les novetats, i les reprenem amb la Dorothy, que sí que es diu Dorothy, no pas com els My Name Is Dorothy que no es diuen pas Dorothy.

Seguim amb una gent que no fila massa bé, amants del folk, l'avantgarde, el prog i la llepamenta de gripaus, els Klabautamann.

Entre demostracions de lo soferts i dedicats al programa que som, connectem amb el nostre webmàster, en Sergi, amb una secció que comença explicant el perquè de la impossibilitat d'un vermut vegà.

Avui ens recorda als Dragonland, no per bons i per famosos, si no per la tonteria del drac i Sant Jordi, això podent haber recomanat als Artrosis que, com tothom sap, el seu nom és una mescla d'Art i Roses.

La recomanamenta també apareix entre nombroses dades d'interès. entre personals i referides a l'Stoner en sí, amb els Voltagehawk.

Encara ens queden un parell de novetats, començant pels Miseration, un dels grups d'en Christian Älvestam, que, com tots els grups que té, van amb la calma traient discos.

I la darrera de les novetats és la dels Die Apokalyptischen Reiter, el retorn a les drogues d'avantes amb un disc que torna a estar escoltable i entendible.

Anem ja pel mort de la setmana entre dubtes de com vam començar a recomanar ciutats pels seus bancs i moltes frases d'estima cap al Grindcore i altres coses similars i pareixides.

El nostre mort d'avui estrena subcategoria, doncs dins la mort californiana, hi trobem la mort californiana per desorientació, cosa que tampoc ens sorprèn massa en tractar-se d'un grindcore amant de la poesia.

Tot això i més, com el perquè els grondcores no fan discos o un anàlisis exhaustiu de grans portades fetes amb photoshop, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana: