Ja tocava, després de diverses setmanes de definir-nos en negatiu, recordant que no som un programa ni unes persones saludables, que no us donem la benvinguda a menys que us dieu Ben Affleck i que tampoc som cap programa refrescant, després d'una intensa reunió d'última hora amb en Chu-Li 2.0, per fi trobem una comparació en positiu, i és que, després d'un rigurós estudi, resultem ser la vessant femenina de la familia reial espanyola... true history.

 Avui tenim un munt de novetats, la majoria rares, molt rares, tant que el programa acaba essent una versió metàl·lica d'un programa de l'Íker Jiménez barrejat amb un de Callejeros... si no, mireu el videoclip que han editat els Ecstatic Union per presentar-se en societat.

 Per coses rares, els Born of Osiris, que editen una sola cançó sense que sigui cap single, o els The Pineapple Thief, amb els que descobrim un nou estil: El Rock Prog Mony.

També us presentem als calmats del dia, els Hespera, que lo que tenen de bo és lo que no tenen, en Bjorn Speed Strid, així com els The Veer Union amb una versió molt versionada dels Faith No More.

 

Aconseguim un xic de normalitat mental i musical amb els Junkyard Drive i amb els Omnium Gatherum, que es recuperen d'uns quants anyets de baixada en picat.

 

Aprofitem per passar-nos per Australia amb dos grups prou curiosos, com són els Circles i els Halfwait, els uns la meitat de monyes que els altres, però igual de cangurils.

I no s'acaben aquí les novetats, perquè tenim als Dark Millenium, que fan pauses de 13 anys entre disc i disc, els xilens Demonauta, que podrien no ser xilens en els discos per sonar millor, o els Villain of the Story, gent a qui no li agrada que les patates fregides es toquin amb l'entrecot quan demanen per sopar.

 

I ara que hem parlat de pauses, el nostre webmàster ens introdueix una importantíssima dada sobre els Saltatio Mortis que ens canviarà la vida, parlant sobre les pauses que han fet i que faran entre disc i disc. Aprofitem per parlar un xic del seu darrer treball i fer la comparamenta musical i portadil amb els anteriors discos.

 

A la competició setmanal femenina, avui guanya la Esther Brouns per sobre de la Vika Dola, tot i que ambdues comparteixen problemes nomenclatístics similars o pareixits.

 

Dins de la secció del mort de la setmana, avui ens n'anem a visitar Detroit, o el que vindria a ser el mateix, una merda de ciutat amb uns bancs de merda, com es coneix habitualment entre els americans.

 

Allà hi trobem al hipster del metalcore monyes, en Kyle Pavone, tot i que ja no en massa bones condicions, donat que va importar l'estil de vida californià a una regió on només hi podrien viure confortablement els Loco Mia, almenys, els que en queden vius.