Programa número LXVI en llibertat radiofònica i programa Roku del confinament, avui especial David Lynch que anirà sorgint al llarg de les tres hores de ràdio mentre competim aferrissadament amb festivals online en directe de música gravada... s’han de fer coses originals per sobre sortir.

Parlant de fer coses originals, descobrim que la última moda en vestimenta de confinament, és anar vestit de carrer per estar per casa, deixant momentàniament els looks Manowar i Korn a l’armari.

Comencem fent palès que el món no s’ha acabat encara, tot i que, si el senyor Nergal i els seus Me and That Men no ho solucionen amb la seva música de fi de festa, les esglésies de Kansas lideraran la fi del món si un asteroide no ho fa petar abans.

Anem ja per les novetats, tot i no punxar cap nova versió del Resistiré, tenim cosetes més originals... o no, com poden ser la versió monyes dels Linkin’ Park, els Walking Rumor, que ens fan recordar seccions passades.

També tenim el nou disc dels Katatonia, gent intel·ligent que fot com a single la cançó més merdosa del disc per a que la gent no tingui masses expectatives.

Us descobrim als Papa Roach d’Aliexpress, també coneguts pels Dioni o Fernando Trueba del Hard Rock, són els Skintrade i també tenen nou disc.

Passem del nou i humil a més no poder cd de l’Oliver Hartmann als aigualits Project Hate MCMXCIX, amb qui tenim en comú la passió per la numerologia romana.

Amb el nostre webmàster, avui putejador i divergent mentalment com una peli de David Lynch, ens recorda algú tan surrealista com els Akado.

I Xino-xano o Japo-xano, ens n’anem amb el nou disc dels Hijos del Pollo, parlant de hard rock i de prog, fent notar les incongruències del guió quan es parla de prog en una secció que porta música prog per capçalera.

Més novetats, i més coses surrealistes que ens apropen a una peli de David Lynch, o, com a mínim, a les drogues que t’has de prendre per pillar-la: El nou disc dels Turmion Kätilöt.

D’aquí passem a la joia i alegria dels Aborted i a la menys alegria dels ukrainians que veuen com crema Chernobyl, amb les simpàtiques senyoretes vocalistes de Jinjer i d’Ignea, que també ens presenten coses noves.