Nou programa, que comença un xic descontrolat com el foc que hi havia en aquells moments a Roses, però, al igual que el foc, es va controlant a mida que avança el susdich programa.

I comencem ja forts, amb un Ivan en segon pla no per se, sino per altri, que li han desconnectat el micro, però on descobrim que desde la part que més agrada de la història de la ràdio i la televisió a Nacho Vidal, és a dir, des dels anals de la mateixa, s'han fet malament les presentacions dels programes, centrant-nos en buscar una alternativa al "benvinguts" tan típic, i de moment tenim dues opcions per a començar els propers programes:

Hola, ¿qué hay de lo mío? Això és el Paranoia Metal Show...

Ben Affleck, Paranoia Metal Show.

Avui, tot i tenir a la Doro i a l'UDO ficats a dins de la secció "discos nous que no pensem punxar", sí que tenim tot un munt de novetats, la majoria de les quals ens donen peu a descobrimentes vàries i diverses, com, per exemple, com us heu de col·locar la gaita els amants del folk metal per no passar calor a l'estiu, amb els exemples pràctics dels nous discos dels Feuerschwanz i els Saltatio Mortis.

Ja només pels noms, us podeu sospitar que avui hi ha curset intensiu d'alemany, així com de francès, doncs tenim el nou disc dels Exocrine i el seu homenatge a Stranger Things.

En aquest programa, us demostrem com ha canviat Google la posamenta de noms de grups dins del món del rock, amb els Anneisokey, i la globalització del món de la música amb els Dead at 27, de la California d'Anglaterra. 

Avui, dins de la secció del nostre webmàster, no aconseguim trobar cap raó per la qual la Esther Brouns, fan de les barbacoes, no hauria de quedar un dia per conèixer a en Lluís, però que de ser així, millor que no sigui un diumenge de ressaca...

Avui també descobrim què fan els grups quan editen un disco de merda o passable, i passem de la teoria a la pràctica de la mà dels nous directes de Mono Inc o de Moonspell, aquests darrers després d'un treball intensiu d'investigació. Parlant de treballs d'investigació, avui parlem de la problemàtica dels profiterols als restaurants d'avui en dia gràcies als xenòfocs amics del PP i C's, The Moor.

Parlant de partits polítics, de la dreta més rància ens n'anem al PSOE de l'època d'en Zapatero, amb els seus fans Suïssos, els Promethee, que presentem junt a una altra novetat, els Tragedy of Mine, molt positius tots ells.

Per fi en Sergi ens recomana als ASG, amb més dificultats de pronunciamenta que no pas els grups alemanys o francesos, en una secció on es troba a faltar feedback entre els membres del programa, i on descobrim que l'stoner metal és, en realitat, un southern metal en versió fritanga.

Dins del mort de la setmana, parlem dels Korn, tot i que no d'un membre del grup, però sí algú que li tocava el membre a un membre, fins que un altre membre es va enfadar i va decidir actuar per salvar a en Caos, el gos deprimit, de la tragèdia a venir.

També descobrim la quantitat d'estrelles del porno que, amb coneixement o sense, apareixen a discos de metall, i en busquem la part positiva i la negativa de la connexió porno-metall a nivell mundial-astrofísic.

Parlant de porno i de coses grans, avui donem tot un seguits de solucions i sugeriments a aquells personatges amb complexe d'inferioritat, com els arxiconeguts Enanito Gruñón i Enanito Gritón, els personatges Disney del metall.

Per acabar i donar un toc de distinció al programa, us ensenyem com diferenciar a l'Aretha Franklin de la Nana Mouskouri, i els trucs per no confondre's entre elles si assistiu a algun concert seu.