Programa número LXXXIV, cada cop més difícil de comptar, però que cada cop té més seguidors en numerologia llatina avançada, i és que no parem de crear escola.

Un programa on ens fem ressò del poc ressò que ha tingut fins al moment el descens de l’Espanyol, on preveiem una gran mortaldat d’entre músics i baixistes, i no ha estat tanta com esperàvem.

Per amenitzar l’espera, hem creat tot un seguit de canals ja superant el llindar de les xarxes socials per passar a fer una immersió total a les aplicacions de telèfon mòbil, tals com Tinder, el bloc de notes o la calculadora.

Anem ja per les novetats, on hi ha hagut rebrots per sectors, on els més afectats han estat els estils melòdics, com el Grunge, on hi trobem els Bush que ens expliquen entre pena i llàgrimes, les principals problemàtiques dels caçadors de bolets.

D’aquí passem a aquells austríacs que van ser temporalment australians, els Kaiser Franz Josef, que tot i que aprenen a comptar de la forma xula, els ha quedat un disc millorable.

Aquí trobem als rarots de la setmana, els The Space Octopus, que són progs però com a progs, poc per progs, i més per gent a qui agradin cançons de minutatge decent i ritmille xulo.

Anem per l’apartat gòtic, que obren els Paradise Lost entre confeti i festes sense control, els segueixen els The Lust més seriosos, i acabem amb uns Domination Black, seguidors del nostre programa, però que fan algo que no calia com és barrejar el gòtic i el power.

I de l’apartat gòtic, passem a l’apartat de noms de merda, on hi tenim als Phobetor, que debuten amb un primer disc, i els Amarionette que... no hase falta desir nada más.

I acabem amb les novetats entre segons singles d’Enslaved i Seether, i l’EP dels Writing the Future, un modern metall quasi collejeru.

El nostre webmàster avui ens recorda als EverEve, cosa que està bé perquè ni ells mateixos se’n recorden del seu propi grup ni dels problemes tècnics que hi ha a l’hora de gravar discos amb músics morts.

Entre una cosa i l’altra, descobrim el ruso blanco vegà, i ens preparem per fer la primera pela sorgida del nostre alcoholisme.

La recomanamenta de la setmana avui són els Exocrine, que destaquen per ser tot salseros amb els colors de les seves portades i per poca cosa més... ah, sí, que no són com Mallory.

Avui, al Mort de la Setmana, ens n’anem cap a Anglaterra a fer una mica de balconing per celebrar la fi del món, descobrim que hi ha estils als quals se’ls hauria d’anar canviant el nom, i que et pots canviar el nom per acabar essent l’ànima de tota festa que valgui la pena.

Tot això i més, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana: