Nou programa, el que podríem anomenar el Milf dels Paranoies Metal Shows emesos fins al moment, donat que avui estem tope de madurs.

Igual que la maduresa ens supura per totes bandes, també ho fan les novetats, prova de la conjuntamenta d'ambdues coses és considerar el nou disc d'Amaranthe com a Reaggetón o punxar dos cops a El Reno Renardo.

Qui no ha madurat és el cantant d'As I Lie Dying, que podent cremar esglèsies o matar a gent, es dedica a picar a la seva dona, i per això no el volen a segons quins festivals ni el punxem al programa, igual que els Medina Azahara però per raons diferents. A qui sí que punxem són a gent capaç de madurar en un sol any i sense arribar als 20 anys d'edat, fent una música d'abans de que naixessin els seus pares, els Greta Van Fleet.

Seguim amb novetats i maduramenta, perquè avui tenim als Disturbed, desl qui en descobrim la evolució cap a uns Obús, fets donats perquè han perdut cabell, pearcings, cançons canyeres i, el més important de tot, han perdut els Uh-ah-ah-ah-ah!!!!

Avui fardem d'estudis amb el nostre cinquè grau de gallec per la Universidad Juan Carlos gràcies als Saliva, gent rara que fan coses rares, tractant-se aquestes coses rares del què teòricament hauria de ser normal que fessin...

I ja que hem punxat als Disturbed, perquè no seguir tot modernillus i punxar als Shining, que han perdut el saxo, una mica de jazz, una mica de black... però han trobat un xandall, i aprofitem a fer la comparativa existencial entre músic de nu metall i ionki de Barcelona.

Com estem a Barcelona, més coneguda com la pequeña Suècia, què millor que punxar el nou disc dels Insight After Doomsday?  Aprofitant encara la visita a la ciutat comtal, descobrim quina és l'abast de la lesió d'en Messi gràcies als Perihelion.

Retornem a coses madures, perquè també us presentem el nou disc dels Gorod, una gent que està a punt de collir, i la dels Soulfly, que ja han recollit els seus fruits i els han posat rere la bateria.

Ja n'hi ha prou, no? Doncs no! Més discos nous encara, tenim als Haester, un grup debutant amb problemes d'esperit de pertenència a casa seva i que ja venen madurats de sèrie, i a uns Before I Turn, grup djent-coril tirant a curiós, si més no.

I per acabar, una gent que no faran pas la seva primera pela, però sí que són la primera aportació femenina del programa d'avui, els Nortward de la Floor Jansen, uns inmadurs de mal madurar com els Trollwar i els Hatesphere... grup que són de mal dir però de bon fer.

Però no només de novetats viu el nostre oient mitjà, així que avui parlem d'Springfield, un lloc on s'intenta integrar la practicitat bancària amb la natura ficant coses per dins d'altres coses. Allí hi trobem als All That Remains, a qui podem considerar les Milfs del metalcore i que ens presenten el que podria ser el primer cas a la història del programa de "muerte por patito".

Avui hi ha moltes línies d'investigació sobre el mort de la setmana, semblant poder descartar a en Jack Starr, però no a familiars i amics del difunt, acabant la secció punxant als All That Remains de quan molaven i no provocaven vergonya aliena i deixant-nos amb una pregunta d'abast històricament internacional: Quantes de les nostres tietes porten el pentinat que porten per ser fans dels Beatles?

Amb el nostre webmàster descobrim a la segona fèmina del dia, la Justine Daaé, vocalista dels francesos Elyose que, tot i francesa i cantant, no seria el que més en destacaríem.

Ja que fa la seva secció, el webmàster aprofita i ens recomana als In Flames del hard rock, els Hardcore Superstar, no tant per drogadictes, alcohòlics i puteros com per haver fet un bon disc.

Tot això i més, incloent l'angoixant dubte de l'estat actual d'en Padilla, al programa d'aquesta setmana.