Nou programa número XLI en llibertat on tornem a centrar-nos en el prog i en moltes novetats, un colló i mig de novetats, només un colló per als fans de l’unionisme.

D’entre les novetats, cal destacar als Leprous, no per bons ni per canyeros, ni pel disc en sí mateix, si no pel concili que ens porten a fer per a veure si val la pena punxar el disc amb risc de suicidis diversos o si passem, que, total, nosaltres no som progs d’aquests que s’empassen tot el que surt.

Nosaltres som més de progs que demostren el què valen, i el què valen les seves influències, com són els Ramage Inc, amb els que, a més de descobrir que els progs no sempre encerten amb els seus gustos, us ensenyem com seleccionar correctament una faldilla escocesa tope de prog.

Ara sí, anem per les novetats de veritat, i comencem amb coses un xic monyes, ja que ens n’anem dels Goodbye June, als quals els diem precisament goodbye, Goodbye June, al sant que es celebra un cop cada 28 dies enlloc d’un cop a l’any, els Saint Asonia.

Cosetes menys monys a ratos són els Bad Wolves, amb nou disc de bonica portada i prou canyeros, menys quan els entra el rubiales dels Nickelback en vena.

Passant de puntetes per l’agonia existencial dels Leprous, ens n’anem a Barcelona a pillar un xic de radioactivitat molona per les parts dels Pripyat Escape, modern metal, però més tirant al d’avantes que no pas el modern mony d’ara.

I no ens movem de Ukraïna mentre anem pujant de potència, amb una lliçoneta de Barrio Sésamo, on anem avançant del “Esto es cerca.... esto es lejos” al “Esto es micro... esto es macro”, amb un grup de bon fixar-s’hi com serien els Jinjer.

Passem un ratet de les novetats per parlar amb el nostre webmàster, que està tot prog leprousià divagador, i avui ens recorda no tant un grup com un concepte, la òpera rock, i d’aquí ens en destaca als Genius, als quals el pas del temps els ha fet força mal.

Després d’una primera sub-secció xeix plena de difusió mental per diverses bandes, ens n’anem cap a la recomanamenta de la setmana, avui, com tothom ja sospitava, amb els Borknagar, que ja feia dies que havíem de parlar d’ells, d’en Vortex, en Vintersorg i de com canviar transcendència per èpica i fer fora al bateria de Leprous dissimuladament.

Tornem a les novetats, i ho fem amb els Violent New Breed amb la col·laboració d’en Howard Jones, i el post-black dels Alcest, un post que és més aviat un post anem fent.

I ara toca ficar-se en política, i és que ens n’anem del disc dels A Killer’s Confession de nu metall alternatiu del PSOE al nou disc dels Norma Jean pel qual els votants de VOX fan cues interminables.

Encara més novetats, com són els Mayhem, també coneguts com el Bambú del Black Metall, o el deathcore dels Fit For An Autopsy, que fan gala de positivisme extrem.

Per acabar amb les novetats, tenim als Spoil Engine, grup que fa poc va canviar de cantant, però fins a aquest disco no li havíem trobat el punt G a la noia...

No està la cosa encara, perquè ens queda el Mort de la Setmana, on ens retrobem amb les novetats després d’una parada tècnica, i ens n’anem cap a Moscú, ciutat coneguda com la “congeladora d’escrots”, amb un Stoner poc Llamborder en Swahili Vulcanià de la part de Melmac.

Tot això i més, com la fòrmula ideal per empapar-se de la vida i cultura californianes, al programa d’aquesta setmana: