Nou programa que comença de forma molt intensa, tant que descobrim que els darrers 20 anys de programes anunciant diverses fins del món no han servit per res, però per sort, avui podem començar de zero i anunciar-ne una basada en un software proto-cristià i maorinofòbic.

Comencem parlant de la gran problemàtica amb els cantants de grunge i la falta de grups de grunge instrumentals a més d'anunciar-vos una nova extensió en la nostra teranyina de xarxes socials, el Google Bussiness del Paranoia Metal Show.

Avui, dins del mort de la setmana, comencem amb un spoiler, descobrint-vos que els qui passen per la secció solen ser poc simpàtics, poc avesats a donar la mà i sense massa xixa ni vidilla. El protagonista d'avui, sí que tenia xixa, ni que fos a la panxa cervesera que lluïa.

Ens fem ressó de la efectivitat de les nostres crides i ens posem a disposició de qui ens vulgui contractar per a crides pròpies o d'altri.

També us descobrim el perquè la gent s'aixeca tant durant les misses, i us fem partíceps de la solució trobada a les esglèsies de Wichita, a Kansas, l'estat americà també anomenat "el cuadraíco con estornudo".

Seguint amb el mort, us descobrim un nou estil de mort, i també demostrem feacientment que els Manila Road no van vendre mai cap disc, alhora que trobem una clara connexió entre el disc "Metal", el Seat Toledo i el mundial del Naranjito, i la rel·lació que hi ha entre les màquines de fum i el canvi climàtic.

Avui, amb tanta calor, no parem de retirar estepicursors que s'havien quedat a plena solana, amb els Winds of Plague, els Bury Tomorrow o els que van pel món deixant-se les portes obertes, els Affecting Dissent, una de les novetats de la setmana.

Més novetats del dia d'avui, perquè tenim els Mono Inc a qui es va reduïnt el tamany dels estadis a mida que augmenta la seva edat, els Eyes Set to Kill que fan post hardcore però menys post hardcore que molts altres grups de post hardcore.

Avui també descobrim entre les novetats als viejóvenes del rock, els Greybeards, i altres novetats que ens permeten parlar de diferents estils de faldilles, com els Halestorm, els Powerwolf o els Lord of the Lost.

La darrera novetat coincideix avui amb la recomanamenta del nostre webmàster a la vora del foc, en Dee Snider, de 63 anys i de qui s'ha de dir que, en el cas que se'ns hagi passat el dir-ho al programa, té una ràdio on hi fa un programa de ràdio.

En una jornada raruna on en Lluís no es comporta com s'hauria de comportar i en Cate es comporta com es comportaria en Lluís en plenes condicions, encara amb en Sergi decidim si val la pena recomanar-li la Kerli a en Lluís.

Al programa d'avui, no ens podiem perdre la ració setmanal d'avantgarde, ni recuperar la música per a óssos panda, que els teníem discriminats desde feia dies.

I parlant d'animals, també recuperem als Black Stone Cherry amb els seus pollastres, parlem de taurons d'aigua dolça i de mosques que passen a millor vida.

Tot això i més, al programa d'aquesta setmana: