Programa replè de novetats, un no parar d’elles, allò que es diu “incomptables” tot i poder comptar-les...

I és que només començar un dels programes més difícils de pronunciar, el XXXVII, i de fer pal·lesos els nostres problemes amb el comunisme i amb una bona part d’Àsia... o millor dit, els problemes que tenen ells amb nosaltres, arranquem ja amb novetats.

La primera, primeríssima, i més important, impactant i esmaperdedora de totes, és el disc de David Hasselhoff, disc que hauria de ser capçalera de tots els programes de rock dur del planeta i que, tot i no ser el disc de metall promès, sí que ens impacten les participacions de Tracii Guns o els Ministry...

Entre això i l’entrada d’avui, us descobrim quelcom que no sabíeu de nosaltres en els 23 anys que portem en antena, i és que som gent amb sentiments que gastem paquets sencers de mocadors de paper en seleccionar les cançons que punxarem.

Al programa d’avui, disposem de tot un ventall de “cores”, no ens en deixem pas cap, com també un bon ventall d’estils musicals amb les novetats, on podem anar dels Blitzkrieg Season, uns progs molt bons perquè fan cançons curtes, als Hell of a Ride, americans rockeros amants de jugar a la botifarra.

Hi ha hagut onanisme per part dels oients progs, perquè també hem presentat els Opeth en la seva versió sueca, i el prog-death melòdic dels Aspherion.

Parlant d’onanisme, també n’hi ha hagut per la part cristiana amb els Strenght Betrayed i la seva música corrodaire o corrodera, i per part dels Wednesday 13 desaprofitant a la Cristina Scabbia i buscant excuses tontes per tenir-la a l’estudi de gravació.

També tenim nou disc dels Hellyeah, gent que recuperen la melodia d’avantes i el metall melòdic de la mort tot ennegrit dels Voice of Ruin.

Us descobrim als Car Bomb, que no és cap grup tribut a Carrero Blanco, si no més aviat, el típic grup de Djent messhuguilaire però de la seva vessant més accessible.

I més novetats encara, el nou disc dels bascos fans del Betis, els Numen, amb el seu “Blackened Mis Cojones” o els franchutis Empireal Vault.

I això és un no parar, com no podem parar d’aixecar el braç, no per neonazis, si no per estar a punt per si s’ha de fotre alguna colleja amb el nou disc dels Of Mice and Men... ¿ja? ¿Nou disc? Pos sí, ja.

I acabem l’apartat de novedoses novetats amb els singles d’Avatarium i dels We Came As Romans... que no sabem si venen com a romans de veritat, però sabem que venen un xic menys monys.

Al mort de la setamana, avui viatgem fins a la República Txeca, terra de cerveses, sobretot a Ostrava, que entra dins del top 10 de ciutats amb bons bancs per seure, si més no, en l’apartat de la practicitat.