"Presents": un homenatge als absents

L'avi de Magda Sánchez Amat va anar a Cuba i allà, a l'Havana, va néixer la seva mare. La filla de "la Cubana" era una noia molt guapa que només tenia ulls pel Miquel i que va mantenir l'esperit viatger fins al final.

Abans que es decretés l'estat d'alarma, la conca d'Òdena ja estava confinada. La realitat de la "zona zero" de la pandèmia a casa nostra va ser tan inesperada com la vida del Jaume Jorba, molt més que un treballador tèxtil igualadí.

Tot va començar amb "Els pastorets". El teatre que li corria per les venes des de petit va acabar propulsant el Carles Castellví del terreny amateur a una primera línia -invisible- fent història amb el Tricicle i sent la referència d'una autèntica nissaga teatral.

"Un món nou" en temps obscurs. Per molts nens de finals del franquisme, el Manel Bagunyà va ser un referent, la demostració de que una altra educació era possible. Amb discreció, el pare escolapi va dedicar la seva vida als altres. Dins i fora de Catalunya.

Des de les Filipines, Barcelona es veia llunyana però prometedora als anys 70. La Rossel Addatu no ho va tenir fàcil quan va arribar aquí però, aviat, va saber conviure entre dos mons: el del servei domèstic i el dels senyors.

Santi Piñol somiava ser metge des que era petit. Ajudar els pacients era la seva passió i, tot i que estava a punt de jubilar-se, no va dubtar a seguir al quiròfan 11 de l'Hospital de Sant Pau durant la pandèmia.

Durant les setmanes més dures de la pandèmia, els funerals i les vetlles estaven prohibides. Milers de famílies no van poder celebrar cap cerimònia per acomiadar-se dels seus éssers estimats, però a les terres de Lleida van trobar una alternativa.

Durant el franquisme, el paper de la dona estava relegat a les cases, però l'Alícia Guri va trencar motlles. El tennis li va obrir les portes a un món nou, que la va portar de ser la primera campiona del Godó fins a Wimbledon.

A "Presents", Carola Solé ens presenta Jaume Jordana, que va morir de coronavirus als 84 anys. El confinament ens ha redescobert els veïns. A Viu de Llevata, un poble de 10 habitants del Pirineu, el buit que deixa el Jaume de Gras -un home senzill i apassionat de la terra- és especialment gran.

L'únic que se sabia de la primera persona que va morir oficialment de coronavirus a Catalunya és que era una dona de 87 anys, però la vida de la Rosalía Huertas és un reflex de la història de milers de persones que als anys 60 van arribar d'Extremadura i Andalusia buscant un futur millor.