Que la llengua t'acompanyi

Fent camí per la vida, ens trobem amb sotracs, tombants, carrerons, passatges i atzucacs. És hora de fer via i dir cada camí amb el nom que li correspon.

Els pronoms substitueixen paraules, eviten repeticions i fan que les frases sonin millor. El problema és que els agrada amagar-se, canviar de lloc i combinar-se entre ells. Coneguem-los!

Malgrat que, sovint, tot allò que volem no es pagar amb diners o val un imperi, disposem d'un ventall ben ampli per parlar de calerons.

Aprofitant que és el darrer pòdcast de la temporada, just abans de començar vacances, i que fa una calor espectacular... anem a treballar la terminologia d’expressions i frases fetes referents a l’estiu.

Els sons que es converteixen en una paraula són les onomatopeies: CATACLINC, BUP-BUP, CATACRAC, BUUU, ATXIM, DING-DONG, NYEC, PAF, XOFF, PATAPUM...La llengua té aquesta voluntat d’expressar qualsevol cosa que sentim, veiem o escoltem.

A partir d’ara, res d’ERRAR PER ERROR, no ens hem d’equivocar. Disposem d’una teoria per posar-la en pràctica sobre la erra. Fixeu-vos! ERRAR PER ERROR, comença amb una erra forta, vibrant o múltiple (tant és com la vulgueu anomenar, rep tots aquests noms) i com és un infinitiu acaba amb una erra muda. Aquest PER conté una erra simple i tanquem el títol del pòdcast amb el terme ERROR, erra vibrant i erra simple.

D'on prové el nom de jacuzzi, quinqué, xiruca, texà...? En aquest pòdcast presentarem els EPÒNIMS, noms comuns formats a partir de noms propis.

Intentarem fer una ullada de la classificació dels números en català.

Els numerals els classifiquem en cardinals, ordinals, partitius i múltiples, però també hi afegirem alguna remarca a tenir en compte a l’hora d’escriure’ls o pronunciar-los.

Anem tots a la una per aprendre la llengua!

Quin temps fa avui? Alçant la mirada cap al cel podeu veure si fa bo, si fa sol, un sol espaterrant, que enlluerna. O potser està a punt de ploure, de caure un bon xàfec? Qui sap? Heus ací el tema del pòdcast, anem a fer un repàs de la terminologia del temps.

GEC, XEC, TXEC... 3 paraules, 3 significats, però... realment sabem pronunciar els sons de cadascuna d'elles i produir-los diferent? En aquest pòdcast repassarem l'ortografia, però sobretot la distinció entre els sons palatals, un tret distintiu de la fonètica catalana.