Una de les iniciatives que Armand de Fluvià i els que gestionaven la institució, va ser crear petits grups per fer activitats diverses com excursions. Anar al teatre, a sopar, etc...

Geografia 014, l'Institut Lambda. Allà vaig començar a fer un munt d'activitats i a prendre consciència, ajudant-me a mi mateix i ajudant els altres, molta gent que no s'acceptava a si mateix. En fi, allà hi havia tota mena de problemàtiques i d'històries, tan boniques com tristes, com els humans que som diferents. i així vam començar la nostra... L'any 78 el meu Albert va penjar un anunci a la revista Lip, que era quan començaven tot el que deien el moviment S, Cinema S i tot allò, i les revistes picants, diguéssim, i ell va posar un anunci i jo ho vaig contestar. i allà ens van conèixer i vam anar fent passos per la nova vida.

Com el propi nom indica... Dedicat a tots els dimecres...

Rodolí del 25 de gener del 2023, titulat Dimecres. I diu així. Dimecres. El dimecres és un dia molt avorrit i personalment tot em fa molta, molta mandra. No m'acabo d'aixecar del llit, que he ensupit, ja estic estirat al sofà com una salamandra. Coll, Lluís, sí que ets un dropo i un desvergonyit. Vinga, Mont, aixeca veles. Mou aquesta balandra. El cos està ben estomat. Envedalit i tot ell adolorit Som-hi, Lluís Mou el cos, belluga tota la teva calandra Va amunt, amunt Mou els peus Comença per un dit El més petit O et diré aquella profecia de Cassandra Ja saps que al sofà no pots romandre

Un cop acabat el servei militar, i Franco mort, vaig cercar com ajudar al incipient activisme en pro dels drets dels homosexuals com jo mateix.

Biografia 013. S'acaba la mili i comença el meu activisme pel pro dels drets del LGTBI i tot aquest moviment. Allà al final del 76, primer del 77, quedo llicenciat de la mili i comença la meva vida social i m'interesso per la meva vida pròpia. Allà realment vaig estar cercant com estava allò de l'activisme per poder-me integrar i vaig conèixer el Front de Lliberament Gai i l'Institut Landa, que ara és el Casal Landa. I també començava la transició, que deia, hi havia bastant de merder, manifestacions, molt d'història. I aquí és on comença la cosa interessant. Fins demà!

La meva estada a st Climent de 18 mesos va ser en una oficina i la feina fer tests als milers de reclutes que arribaven cada pocs mesos.

Biografia 012, la mili, últim capítol, i respecte al nivell d'alfabetisme de la societat l'any 1975-76. Efectivament, allà vaig romandre tots els mesos que em va tocar, quasi un any i mig, i entre els quants companys que es van tocar de quedar-nos allà, vam veure que hi havia un nivell d'analfabetisme molt gran, ja que nosaltres fèiem les proves de test que es fa a tot el militar que entrava i tal. I vam decidir fer una escola, perquè hi havia un 25% d'analfabets totals i d'alfabetitzats que no entenien el que d'allò, bé, com ara, pràcticament. Molta gent sap llegir i escriure, però realment no entenen el que llegeixen. No avadiat tan com sembla.

La mort del dictador Franco y la obligació immediata del tancament del campament va fer pensar a molt en una imminent guerra civil O quelcom semblant.

Biografia 011. La mort del dictador i el gran escampall de soldats que van intentar fugir en aquell moment, que va ser horrorós. Dels 4.000 i escaig de soldats que hi havia a la Lleva, més de la meitat van intentar fugir a arribar a la frontera. Van enviar la Guàrdia Civil, les policies, les coes i, evidentment, la immensa majoria els van atrapar. i això va obligar a fer una llarga condemna per decepció a molts d'ells. I fins i tot recordo alguns que els van condemnar més de 15 anys de presó. Imagino que després, quan va entrar la transició, la majoria d'ells devien ser aminiciats, però realment no conec cap detall ni he pogut investigar gaire més, perquè totes aquestes coses de militar sempre són secretes.

Un cop passades les festes cal gaudir de la vida quotidiana...

Rodolí, del 7 de gener del 2023. Vida quotidiana, i diu així. Caram, caram, caram, les festes ens han dit adeu, i tornem a la vida més quotidiana. Disbauxes, ai nens, ja les enlloreu. Apa doncs, tothom a dieta i a passar gana. Aquests darrers anys són estranys, sí, déus, ja veieu com vivim. Ningú, ningú no sap ni si és hivern o si és estiu, o si l'aigua tan necessària baixarà o no pel riu. Tampoc floreix el raïm, mor el gatim I si ningú podrà aturar les guerres I de com podrà pagar o no el lloguer I de tenir un país tal com hauria de ser No conec ningú que li importi ni qui mana, ni dretes ni esquerres Nois, noies, cuideu d'allò que més us he espreuat A qui més estimeu i a qui sempre us fa costat

El pare va morir a finals de setembre, Franco el 20 novembre, quan tot just feia 5 setmanes que estava al campament militar.

Biografia 010. A Sant Climent de Cebes va ser una rifada. Tot el que tenia més galons que l'anterior se'm emportava a la seva oficina, veient que la meva feina era eficient i, no sé, suposo que la meva personalitat. En fi, bé, val a dir que en aquell moment Franco s'estava morint i realment va morir que jo portava un mes allà dintre. O sigui que encara no havia fet ni la jura de bandera que va ser el desembre, ell va morir el 20 de novembre I això va provocar uns fets molt catastròfics per moltíssima gent No per mi En fi, això és una cosa que anirem desgranant a poc a poc amb els propers episodis perquè val la pena desmessar-s'hi dos o tres capítols d'aquest d'un minutet Fins aviat

La meva arribada a St Climent a destemps va canviar el meu destí.

Biografia 009. Sant Climent de Sasebas, la mili. En arribar al quartel de Sant Climent va ser tot una epopeia perquè jo estava absolutament destrossat, com més comprensible. El pare acabava de morir. I això va facilitar que allà em quedés. Vaig arribar a les dues de la matinada, em van donar un tros de matalàs i vaig anar a un barracó que m'omplissin la fitxa i assignar-me el barracó aquell merdós de fusta perdut a la muntanya on havia de dormir. En arribar al barracó per fer-me la fitxa hi havia un noi que m'havia d'omplir la fitxa i jo veia com treballava i vaig dir, escolta, val més que m'ho faci jo. Això va influir perquè en el moment que m'ho estava fent jo va passar un senyor que tenia galons i em va dir I tot demà aquí I això va canviar tot

La fàbrica creixia i jo amb ella, en arribar als 21 anys tocava fer la mili, i un fet tràgic com va ser la mort del pare en un accident de trànsit va modificar, al meu entendre com va ser aquesta mili.

Biografia 008 La fàbrica i arriba l'Emili Durant els següents anys vaig anar treballant i pujant, o agafant responsabilitats dins de l'empresa i l'empresa anava creixent i creixent, tenia més clients i més responsabilitats, diguéssim Fins que va arribar un element que va també fer un sotrac a la meva vida Que és la mort del meu pare en un accident de tràfic I també just va coincidir amb el moment d'anar a l'Emili Que això és el que narraré en un episodi següent Probablement avui mateix Gràcies

Inspirat en la campanya electoral de torn, on tothom creu que votar serveix per cumplir el somni de la seva societat ideal.

Produlida el 27 de febrer del 2021, titulat Algú bufes somnis. No importa, o sí? I diu així Ara digueu que realment a ningú ens importa Les protestes no serveixen per res Ni el rei tampoc va despullat Greuges i ferides i tants trets ens han robat Unes elites que ningú coneix ni tampoc suporta Ben ells com som, el combraguem amb rodes de morir Uns telosos i tretes i ben estúpids i mentalment emmanillats Feliços, babaus, desitjant-se cada dia més enganyats A la boca se'ns pigen i tot fent un gran rejulí Si ens creiem la gran pantomima que és fer unes eleccions omplirant els nostres somnis amb noves esperances més valdria prendre totes i totes les precaucions No sigui que després que ens vinguin les recances i ens causin mal de caps i doloroses desil·lusions Sigueu valents, voteu, voteu que ens envien, jo us envio Les meves millors benaventrances