En el capítol 2 de Rut veiem la providència de Déu en acció, veiem l'honor per aquells que posen la confiança en Ell i la consequent adoració per la bondat de Déu. Podríem dir que el temps anual d’Advent ens crida d’alguna manera a reconèixer 1) la cura providencial del nostre Rei a les nostres vides [vv. 1–3], 2) a buscar descans i seguretat només en Ell [4–13], 3) i a celebrar —lloar-lo per la seva bondat [vv. 14–23]. Com celebraràs tu l’Advent i el Nadal? Que sigui amb les paraules de la Noemí: «Beneït sigui el Senyor, que no ens ha deixat sense Redemptor!»

Rut és una moabita que ha experimentat una transformació espiritual, s’ha convertit de l’adoració dels ídols per servir el Déu vivent i veritable. A través de Noemí, Déu fa tornar Rut al seu poble. La seva llar ha canviat i aquesta moabita vol viure com a ciutadana del regne del Déu d’Israel. La història ens mostra que Déu pot cridar qualsevol, no importa la vida anterior, l’origen o el nivell de familiaritat amb la Bíblia… Noemí i Ruth finalment arriben a Betlem, una arribada que apunta a l’esperança, ja que és l’inici de la temporada de sega. S’enfronten a la realitat del pecat i, tanmateix, troben l’esperança d’una nova vida en Déu.

1) Rut 1:1-5 — Moab: la crida a enfrontar-nos amb la dura realitat

2) Rut 1:6–21 — De camí a Betlem: la crida al penediment

3) Rut 1:22 — Betlem i el començament de la collita: la crida a esperar en Déu