Saxofon

Estem ja en ple Festival de Jazz de Barcelona 2026 i aquest any el Festival coincideix amb les celebracions del Centenari del naixement de John Coltrane. Un dels concerts més esperats és el que ens oferiran el Branford Marsalis Quartet i la cantant Dianne Reeves el proper 3 de Novembre al Palau de la Música Catalana, que s'afegiran a la celebració revisant el clàssic 'John Coltrane and Johnny Hartman`.

Fa un parell de mesos el Branford Marsalis Quartet i la Dianne Reeves van publicar el disc ' Dedicated to You' que serà la base del concert, un disc DELICIÓS en els que el quartet i la cantant interpreten de maravella els 6 temes de l'original i altres que han estat part del repertori de Coltrane. Poc a dir de Branford Marsalis un profund admirador i coneixedor de l'obra de Coltrane que sovint ha interpretat alguns dels seus temes en concerts i gravacions, segurament l'exemple més destacat el trobem en el sensacional directe gravat a Amsterdam l'any 2004, el disc 'A Love Supreme. Live in Amsterdam', en el que homenatja una de les obres més reconegudes de Coltrane, la suite de quatre parts 'A Love Supreme' ... i poc a dir també dels membres del quartet, uns músics sensacionals: Joey Calderazzo piano, Eric Revis contrabaix i Justin Faulkner bateria que l'han acompanyat els darrers...17 anys. Recomanació INCONDICIONAL del disc, i del concert que ens oferiran, mentrestant ens podem conformar amb el disc o repassant la discografia del Branford Marsalis.

I la segona part del programa té tota la lògica del mon, la dediquem a la música objecte de la revisió, el 'John Coltrane and Johnny Hartman' un disc especial en la discografia de Coltrane, Un John Coltrane que aquell 1963 va prendre un descans de la seva esgotadora progressió musical, s'associa amb Johnny Hartman un cantant que havia passat discretament per les orquestres de Earl Hines i Dizzy Gillespie, seleccionen uns quants vells standards i apareix la màgia, aquells Lush Life, My One and Only Love, ... tornaran a brillar com mai.

Estem ja en ple Festival de Jazz de Barcelona 2026 i aquest any el Festival coincideix amb les celebracions del Centenari del naixement de John Coltrane. Un dels concerts més esperats és el que ens oferiran el Branford Marsalis Quartet i la cantant Dianne Reeves el proper 3 de Novembre al Palau de la Música Catalana, que s'afegiran a la celebració revisant el clàssic 'John Coltrane and Johnny Hartman`.

Fa un parell de mesos el Branford Marsalis Quartet i la Dianne Reeves van publicar el disc ' Dedicated to You' que serà la base del concert, un disc DELICIÓS en els que el quartet i la cantant interpreten de maravella els 6 temes de l'original i altres que han estat part del repertori de Coltrane. Poc a dir de Branford Marsalis un profund admirador i coneixedor de l'obra de Coltrane que sovint ha interpretat alguns dels seus temes en concerts i gravacions, segurament l'exemple més destacat el trobem en el sensacional directe gravat a Amsterdam l'any 2004, el disc 'A Love Supreme. Live in Amsterdam', en el que homenatja una de les obres més reconegudes de Coltrane, la suite de quatre parts 'A Love Supreme' ... i poc a dir també dels membres del quartet, uns músics sensacionals: Joey Calderazzo piano, Eric Revis contrabaix i Justin Faulkner bateria que l'han acompanyat els darrers...17 anys. Recomanació INCONDICIONAL del disc, i del concert que ens oferiran, mentrestant ens podem conformar amb el disc o repassant la discografia del Branford Marsalis.

I la segona part del programa té tota la lògica del mon, la dediquem a la música objecte de la revisió, el 'John Coltrane and Johnny Hartman' un disc especial en la discografia de Coltrane, Un John Coltrane que aquell 1963 va prendre un descans de la seva esgotadora progressió musical, s'associa amb Johnny Hartman un cantant que havia passat discretament per les orquestres de Earl Hines i Dizzy Gillespie, seleccionen uns quants vells standards i apareix la màgia, aquells Lush Life, My One and Only Love, ... tornaran a brillar com mai.

En aquest 'Meditations' de 1965 ens trobem un John COLTRANE que assenyala la transició al Free Jazz més lliure i salvatge de la seva darrera etapa. El quartet amb el pianista McCoy Tyner, Jimmy Garrison contrabaix i Elvin Jones bateria està en vias d'extinció, la distancia creativPart1] John COLTRANE (Meditations) // a amb el lìder cada vegada és més gran i poc després els camins es separaran. Aquí encara hi són, amb un McCoy Tyner particularment irreconeixible,  s' afegiran el saxofonista Pharoah Sanders i un segon bateria, Rashed Alí, que aviat serà el bateria 'titular' i al meu parer el millor fitxatge que va fer John Coltrane per el seu projecte darrer. Un disc interessant des d'el punt de vista musical i que permet conèixer com va ser l' evolució final de J.Coltrane. 

Krzysztof KOMEDA és un dels músics més importants que ha tingut el Jazz polonés, pianista i compositor especialment destacat ens va deixar algunes joies com aquest 'Astigmatic' de 1965 que estem escoltant avui. Un quintet amb músics excel.lents, Zbigniew Namyslowski saxo alto, Gunter Lenz contrabaix, Rune Carlson bateria i un jove Tomasz STANKO trompeta. Hem recuperat aquest disc per destacar la figura de Tomasz Stanko, a qui estem dedicant els darrers programes, i recordar els seus inicis com a membre destacat del quintet de K.Komeda des de 1963 al 67. Dos bons motius per tornar a escoltar aquest disc: comprovar l'excel.lent músic que va ser Tomasz Stanko ja des dels seus inicis i disfrutar d'aquesta obra MESTRA que va ser 'Astigmatic'.

En aquest 'Meditations' de 1965 ens trobem un John COLTRANE que assenyala la transició al Free Jazz més lliure i salvatge de la seva darrera etapa. El quartet amb el pianista McCoy Tyner, Jimmy Garrison contrabaix i Elvin Jones bateria està en vias d'extinció, la distancia creativa amb el lìder cada vegada és més gran i poc després els camins es separaran. Aquí encara hi són, amb un McCoy Tyner particularment irreconeixible,  s' afegiran el saxofonista Pharoah Sanders i un segon bateria, Rashed Alí, que aviat serà el bateria 'titular' i al meu parer el millor fitxatge que va fer John Coltrane per el seu projecte darrer. Un disc interessant des d'el punt de vista musical i que permet conèixer com va ser l' evolució final de J.Coltrane. 

Krzysztof KOMEDA és un dels músics més importants que ha tingut el Jazz polonés, pianista i compositor especialment destacat ens va deixar algunes joies com aquest 'Astigmatic' de 1965 que estem escoltant avui. Un quintet amb músics excel.lents, Zbigniew Namyslowski saxo alto, Gunter Lenz contrabaix, Rune Carlson bateria i un jove Tomasz STANKO trompeta. Hem recuperat aquest disc per destacar la figura de Tomasz Stanko, a qui estem dedicant els darrers programes, i recordar els seus inicis com a membre destacat del quintet de K.Komeda des de 1963 al 67. Dos bons motius per tornar a escoltar aquest disc: comprovar l'excel.lent músic que va ser Tomasz Stanko ja des dels seus inicis i disfrutar d'aquesta obra MESTRA que va ser 'Astigmatic'.

Lee MORGAN va ser el  trompetista més representatiu del  Hard Bop. Format a l'ESCOLA dels Jazz Messengers de l' Art Blakey, grava  a finals del 63  el seu disc més famós, The Sidewinder', un gran èxit comercial i un disc excellent per cert.  Poc després  amb aquest  'Search for the New Land',  fa un intent de 'modernització' de la seva música, 'fitxa' a dos músics bastant més 'moderns' que ell, el saxo tenor Wayne Shorter i el pianista Herbie Hancock que estan a les portes de participar en el segon gran quintet del Miles Davis i completen el sextet  el contrabaixista Reggie Workman,  el bateria Billy Higgins i Grant Green a la guitarra.El disc és una mica estrany, els Shorter i Hancock compleixen molt bé l'encàrrec, Lee Morgan és un músic del HardBop més clàssic  i aquí en un intent de modernització s'escapa del seu guió habitual  i Grant Green té en aquest disc un paper merament decoratiu, tot i que sempre és un plaer escoltar-lo. Molt bon tema el segon que hem escoltat, Mr. Kenyatta, sobretot perque allà el vibrant trompetista del HardBop que va ser  Lee Morgan fa de ...Lee Morgan.  

Seguim amb Tomasz STANKO, ara homenatjant la música del músic que va ser el seu mentor i que va tenir una influència decisiva en la seva carrera. 'Litania. Music of Krzysztof Komeda' gravació de 1996 amb un septet de luxe: els saxofonistes Bernt Rosengren i Joakim Milder, Terje Rypdal guitarra, Bobo Stenson piano, Palle Danielson baix i Jon Christensen bateria acompanyen el trompetista Tomasz Stanko en un altre dels seus títols destacats. Temes com 'Svantetic' que recorda la seva participació en el quintet de K. Komeda a la década dels 60 o 'Sleep, Safe and Warm (Rosemary's Baby)' i 'Knife in the Water' composicions que Roman Polanski va incorporar a les seves pel.licules... inimaginable 'Rosemary's Baby sense la Banda Sonora que va composar  K.Komeda. Un disc EXCEL.LENT !!!

Lee MORGAN va ser el  trompetista més representatiu del  Hard Bop. Format a l'ESCOLA dels Jazz Messengers de l' Art Blakey, grava  a finals del 63  el seu disc més famós, The Sidewinder', un gran èxit comercial i un disc excellent per cert.  Poc després  amb aquest  'Search for the New Land',  fa un intent de 'modernització' de la seva música, 'fitxa' a dos músics bastant més 'moderns' que ell, el saxo tenor Wayne Shorter i el pianista Herbie Hancock que estan a les portes de participar en el segon gran quintet del Miles Davis i completen el sextet  el contrabaixista Reggie Workman,  el bateria Billy Higgins i Grant Green a la guitarra.El disc és una mica estrany, els Shorter i Hancock compleixen molt bé l'encàrrec, Lee Morgan és un músic del HardBop més clàssic  i aquí en un intent de modernització s'escapa del seu guió habitual  i Grant Green té en aquest disc un paper merament decoratiu, tot i que sempre és un plaer escoltar-lo. Molt bon tema el segon que hem escoltat, Mr. Kenyatta, sobretot perque allà el vibrant trompetista del HardBop que va ser  Lee Morgan fa de ...Lee Morgan.  

Seguim amb Tomasz STANKO, ara homenatjant la música del músic que va ser el seu mentor i que va tenir una influència decisiva en la seva carrera. 'Litania. Music of Krzysztof Komeda' gravació de 1996 amb un septet de luxe: els saxofonistes Bernt Rosengren i Joakim Milder, Terje Rypdal guitarra, Bobo Stenson piano, Palle Danielson baix i Jon Christensen bateria acompanyen el trompetista Tomasz Stanko en un altre dels seus títols destacats. Temes com 'Svantetic' que recorda la seva participació en el quintet de K. Komeda a la década dels 60 o 'Sleep, Safe and Warm (Rosemary's Baby)' i 'Knife in the Water' composicions que Roman Polanski va incorporar a les seves pel.licules... inimaginable 'Rosemary's Baby sense la Banda Sonora que va composar  K.Komeda. Un disc EXCEL.LENT !!!

'Quiet Revolution' és un homenatge als trios sense piano amb els que el multiinstrumentista i compositor Jimmy Giuffre va revolucionar el jazz a mitjans dels anys 50. Tres excel·lents conversadors i músics com són el contrabaixista Ben ALLISON, Steve CARDENAS guitarra i Ted NASH saxo tenor i clarinets recreen aquella música lluminosa, fresca  i carregada d'inventiva i la retornen renovada però amb les mateixes qualitats que podem trobar a  l' extraordinari Jimmy Giuffre 3 amb els Jim Hall guitarra i Ralph Peña contrabaix l'any 1957 ... d'això fa gairebé 70 anys. Recomanació OBLIGADA d'aquest 'Quiet Revolution' i també de 'Triological´un disc més recent del mateix trio que vem programar fa uns mesos i que podeu trobar en aquest Blog.

El trompetista Tomasz STANKO va fer algunes de les seves millors gravacions a la dècada dels 90 i una de les més destacades va ser aquest 'Leosia' el 1996. Amb el pianista Bobo Stenson, Anders Jormin contrabaix i Tony Oxley bateria faran un disc realment especial, únic; majestuosos els Stenson i Stanko, impecable el treball del contrabaixista  Anders Jormin que ha acompanyat sovint al Bobo Stenson i un Tony Oxley molt present tot i el seu minimalisme contribuint perfectament a l'atmosfera de la gravació. Una gravació impecable de ECM , espaiosa i recollint perfectament aquesta atmósfera misteriosa i onírica que pretenen els músics. . 'Leosia' és un  IMPRESCINDIBLE !!.

'Quiet Revolution' és un homenatge als trios sense piano amb els que el multiinstrumentista i compositor Jimmy Giuffre va revolucionar el jazz a mitjans dels anys 50. Tres excel·lents conversadors i músics com són el contrabaixista Ben ALLISON, Steve CARDENAS guitarra i Ted NASH saxo tenor i clarinets recreen aquella música lluminosa, fresca  i carregada d'inventiva i la retornen renovada però amb les mateixes qualitats que podem trobar a  l' extraordinari Jimmy Giuffre 3 amb els Jim Hall guitarra i Ralph Peña contrabaix l'any 1957 ... d'això fa gairebé 70 anys. Recomanació OBLIGADA d'aquest 'Quiet Revolution' i també de 'Triological´un disc més recent del mateix trio que vem programar fa uns mesos i que podeu trobar en aquest Blog.

El trompetista Tomasz STANKO va fer algunes de les seves millors gravacions a la dècada dels 90 i una de les més destacades va ser aquest 'Leosia' el 1996. Amb el pianista Bobo Stenson, Anders Jormin contrabaix i Tony Oxley bateria faran un disc realment especial, únic; majestuosos els Stenson i Stanko, impecable el treball del contrabaixista  Anders Jormin que ha acompanyat sovint al Bobo Stenson i un Tony Oxley molt present tot i el seu minimalisme contribuint perfectament a l'atmosfera de la gravació. Una gravació impecable de ECM , espaiosa i recollint perfectament aquesta atmósfera misteriosa i onírica que pretenen els músics. . 'Leosia' és un  IMPRESCINDIBLE !!.

ingrid JENSEN és una trompetista i compositora que ens agrada. Coneguda com a integrant de la Maria Schneider Orchestra i més recentment del grup Artemis que lidera la pianista Renee Rosnes, l'escoltem aqui en el vibrant 'Landings' publicat aquest 2026, un disc ben fresc i personal, fet .amb molt de 'carinyo'. M'ha agradat tornar a escoltar el 'Amsterdam After Dark' i que hagin convidat per l'ocasió el seu autor, el saxo tenor George Coleman, que als seus 90 anys encara conserva part del seu encant. Gary Versace tocant l'orgue , Marvin Sewell guitarra i Jon Wikan bateria s'afegeixen a la festa. Bona i desacomplexada versió també del iconic 'Ida Lupino' de la Carla Bley.

I el bateria francés d'origen ivorià Manu KATCHÉ ens presentarà a la segona part del programa el disc 'Neighbourhood'. Una producció tipicament ECM, una atmósfera sofisticada i tranquila, ideal com a música d'amblent en un chillout contemplant una posta de sol. Manu KATCHÉ és conegut i molt reconegut com a sideman de figures destacades del Pop i del Rock, uns 15 discs amb el Peter Gabriel, 7 o 8 amb Sting, amb la Joni Mitchell, Dire Straits, Bee Gees, Tracy Chapman, etc..., com a titular i en un estil que barreja el Jazz amb altres músiques té uns 4 o 5 discos més. En aquest 'Neighbourhood' età molt ben acompanyat per el trompetista Tomasz Stanko i dos dels músics que l'han acompanyat sovint en el seu quartet, Marcin Wasilewski piano i el contrabaxista Slawomir Kurkiewicz. També hi és el saxo tenor Jan Garbarek en alguns temes.

ingrid JENSEN és una trompetista i compositora que ens agrada. Coneguda com a integrant de la Maria Schneider Orchestra i més recentment del grup Artemis que lidera la pianista Renee Rosnes, l'escoltem aqui en el vibrant 'Landings' publicat aquest 2026, un disc ben fresc i personal, fet .amb molt de 'carinyo'. M'ha agradat tornar a escoltar el 'Amsterdam After Dark' i que hagin convidat per l'ocasió el seu autor, el saxo tenor George Coleman, que als seus 90 anys encara conserva part del seu encant. Gary Versace tocant l'orgue , Marvin Sewell guitarra i Jon Wikan bateria s'afegeixen a la festa. Bona i desacomplexada versió també del iconic 'Ida Lupino' de la Carla Bley.

I el bateria francés d'origen ivorià Manu KATCHÉ ens presentarà a la segona part del programa el disc 'Neighbourhood'. Una producció tipicament ECM, una atmósfera sofisticada i tranquila, ideal com a música d'amblent en un chillout contemplant una posta de sol. Manu KATCHÉ és conegut i molt reconegut com a sideman de figures destacades del Pop i del Rock, uns 15 discs amb el Peter Gabriel, 7 o 8 amb Sting, amb la Joni Mitchell, Dire Straits, Bee Gees, Tracy Chapman, etc..., com a titular i en un estil que barreja el Jazz amb altres músiques té uns 4 o 5 discos més. En aquest 'Neighbourhood' età molt ben acompanyat per el trompetista Tomasz Stanko i dos dels músics que l'han acompanyat sovint en el seu quartet, Marcin Wasilewski piano i el contrabaxista Slawomir Kurkiewicz. També hi és el saxo tenor Jan Garbarek en alguns temes.