Ai dramàtiques!
Que dur és fer-se gran: entomar responsabilitats, pagar factures, prendre decisions...
Ja ho deia La Oreja de Van Gogh, "eres facturas y alcohol"
I hem de confessar, que efectivament, ser adult és una merda
Però, son tot penes? O hi ha alguna cosa positiva?
I sobretot, quin és el paràmetre o la vara de mesurar que ens indica que ja ho som?
Si és que existeix o és fixa...
Apa va! Ja sabeu com va la cosa. Begudeta , crispetes i play!✨